Page 33 - Dossier de Ciències socials 2

El Cinquecento 9
La pintura del Cinquecento
Tres genis universals de la pintura van coincidir en l’èpo- ca del Cinquecento: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Rafael.
• Leonardo da Vinci (1452-1519). Es pot considerar el model d’home del Renaixement. A més d’un gran pin- tor i dibuixant, Leonardo és conegut pels seus invents i ginys. Era un apassionat del món clàssic i de la cièn- cia i la tècnica: el perfecte home polifacètic. La seva pintura es caracteritza per la tècnica de difuminar els contorns —sfumato— creant un contrast de llums i ombres i omplint el quadre d’una atmosfera tènue. El somriure enigmàtic dels personatges és també una de les característiques de Leonardo que podem tro- bar en les seves dues obres mestres: La Gioconda i la Santa Cena.
La Gioconda, de Leonardo da Vinci
• Miquel Àngel (1475-1564). En els frescos de la Capella Sixtina va transmetre tota la força i energia que també tenien les seves escultures. Tant a la vol- ta de la capella, decorada amb escenes del Gènesi, com en el Judici Final de la paret de l’altar, va plas- mar-hi, enmig d’una eclosió de colors, una desfilada de cossos gegantins, musculatures tenses i colossos en moviment.
La creació d’Adam (Capella Sixtina), de Miquel Àngel
• Rafael (1483-1520). Va ser un pintor molt prolífic que va tenir una gran influència en autors posteriors. Les seves obres religioses es caracteritzen per la ten- dresa i la gràcia de les figures. Els colors càlids, la senzillesa de la composició i l’harmonia de les esce- nes van contribuir a l’èxit d’aquest tipus de pintura. La Verge de la Cadernera n’és un bon exemple. Va destacar també en els retrats, però on la seva pintura va aconseguir una projecció més gran va ser en els frescos que va fer per a les estances del Vaticà, com el de L’Escola d’Atenes.
Santa Cena, de Leonardo da Vinci
L’Escola d’Atenes, de Rafael
169