Page 35 - Dossier de Ciències socials 2

El Cinquecento 9
L’escola veneciana
La ciutat de Venècia seguia una dinàmica molt diferent de la resta de ciutats italianes.
Els continus contactes amb el món oriental, la gran acti- vitat comercial i les característiques pròpies de la ciutat —envoltada d’aigua, amb una llum especial i sovint amb boirina— van fer que els venecians tinguessin una con- cepció diferent de la cultura i l’art.
Venècia era una ciutat acostumada al luxe i a l’exotis- me. Molts mercaders de procedència llunyana recor- rien els seus carrers i canals vestits amb la roba dels llocs d’origen. No és estrany, doncs, que els pintors de l’escola veneciana s’encomanessin de l’ambient de la ciutat.
Els pintors venecians
Els pintors venecians van fer del color el principal punt d’atenció dels seus quadres. L’interès pel dibuix va ser substituït pels colors brillants i la llum.
Van omplir els quadres de detalls i d’elements que volien mostrar l’opulència i la riquesa de la societat veneciana. Jardins amb fonts, personatges enjoiats, músics, criats, safates plenes de menjar, gossos... reflectien en la pintu- ra l’alegria de viure dels venecians.
Ticià (1488-1576), Il Veronese (1528-1588) i Tintoretto (1518-1594) són els grans mestres d’aquesta escola.
Lavinia Fontana (1552- 1614), una de les primeres dones que es va poder dedicar a la pintura, va rebre una forta influència de l’escola veneciana.
Noces de Canà, d’Il Veronese
Venus d’Urbino, de Ticià
Lavatori dels peus, de Tintoretto
Minerva vestint-se, de Lavinia Fontana
171