Page 34 - Dossier de Ciències socials 2
P. 34
El Cinquecento
Miquel Àngel, escultor
Miquel Àngel, nom amb què es coneix Michelangelo Buonarroti, és el gran escultor italià del Cinquecento. També està considerat el prototipus d’home polifacè- tic i culte del Renaixement. Dominava totes les arts del moment, si bé va destacar en el terreny escultòric. Solia treballar amb marbre blanc de Carrara, ja que creia que era l’únic material que podia proporcionar-li la bellesa.
Les primeres escultures de Miquel Àngel seguien els models clàssics i les tendències del Quattrocento. Dins d’aquest grup s’inscriuen la Pietat del Vaticà i el David.
Aquest darrer, però, comença a mostrar alguns aspectes originals. El tractament del cos correspon al model de bellesa clàssica que ja havien aconseguit els antics grecs, però l’expressió del rostre i la tensió de les mans ens apro- pen a la seva etapa més característica.
La terribilità és el mot que defineix més bé aquesta sego- na fase de Miquel Àngel. Les escultures cobren força i vigor i es fan més expressives. Desprenen molta energia i tenen una aparença sobrehumana. A vegades semblen néixer de la pedra.
La tomba que havia dissenyat per al papa Juli II és la que marca el punt d’inflexió. El projecte de sepultura va patir molts canvis i al final no es va poder acabar com volia l’artista. Han quedat, però, la figura del Moisès i tota la sèrie dels Esclaus com a exemples notables de la genia- litat de Miquel Àngel.
Interactiu “David”
David
L’esclau
Vols aprendre a analitzar una escultura renaixentista?
Vídeo
Moisès
Pietat
170
