Page 48 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

Les avantguardes artístiques El dadaisme
Amb la Primera Guerra Mundial, el desencís es va esten- dre també a l’art. A Zuric, una sèrie d’intel·lectuals i artis- tes que hi havien buscat refugi van concebre el moviment dada.
Influïts per l’anarquisme, els dadaistes van voler prescin- dir de totes les normes que regien el món de l’art.
6 Un urinari o una roda de bicicleta... poden ser objectes artístics? És art o provocació? Què en penses?
Font (1917) i Bicicleta (1913), de Marcel Duchamp
El dadaisme era un moviment radical, provocador, que jugava amb l’absurd, agressiu amb les convencions, que qüestionava tot el que fins aleshores s’associava al món artístic, com els museus i les acadèmies.
Marcel Duchamp és un dels artistes més significatius del moviment. Amb ell, objectes quotidians, com un uri- nari, van passar a convertir-se en obres d’art.
El surrealisme
Les teories psicoanalistes de Freud van tenir una tra- ducció en el món de l’art en el període d’entreguerres. Es pretenia representar l’inconscient de la ment humana que acostuma a manifestar-se en el món dels somnis. L’absurditat va ser un dels interessos principals del sur- realisme.
El surrealisme es va manifestar en dues línies:
· Els qui, com Dalí o Magritte, seguien cànons realistes
per representar el món dels somnis.
· Els qui, com Miró i Klee, van optar per l’abstracció.
L’abstracció
Un nombre considerable de pintors de l’època de les avantguardes va prescindir de la figuració i va centrar-se en les formes i el color. La pintora sueca Hilma af Klint i el rus Kandinski van ser-ne els pioners. La Primera Guer- ra Mundial va afavorir l’eclosió de l’abstracció. A Rússia, Malevitx va recórrer a unes quantes figures geomètriques i a l’austeritat de colors per fer les seves composicions. Els colors blanc i negre van adquirir molta importància. Les teories de Malevitx van rebre el nom de suprematis­ me i van tenir molts seguidors a l’URSS.
A Holanda, es va formar el grup De Stijl (“L’Estil”), que va aplegar autors que es coneixien amb el nom de neoplas­ ticistes. Aquests artistes experimentaven amb colors primaris que emmarcaven en plans geomètrics, sobretot rectangles. Mondrian en va ser el màxim exponent.
Interior holandès (1928), de Miró
Composició (1919­1920), de Mondrian
7 Per què aquesta pintura és surrealista?
Quadrat vermell (1915), de Malevitx
La persistència de la memòria (1931), de Dalí