Page 45 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

Les rutes de l’exili
Les principals rutes cap a l’exili passaven per Catalunya. Aquí ja s’havien anat aplegant molts dels refugiats que havien marxat de les zones que l’exèrcit rebel havia ocu- pat. Amb la caiguda de Catalunya, als refugiats d’altres regions d’Espanya s’hi van sumar els catalans. El resultat va ser que milers de persones buscaven desesperada- ment els passos fronterers amb França, carregats amb les poques coses que havien salvat. Criatures, dones, malalts, soldats, famílies senceres transitaven per les carreteres sota els bombardejos de l’aviació franquista i patien les inclemències d’un hivern particularment dur.
La rebuda que l’Estat francès va dispensar a tota aques- ta gernació no va ser gaire amistosa. A molts se’ls va intentar convèncer perquè tornessin i d’altres van ser confinats en improvisats camps de concentració com els d’Argelers, Sant Cebrià o el Barcarès.
Més afortunats van ser els intel·lectuals i les persones amb un nivell socioeconòmic superior que van ser acollits per la intel·lectualitat i els partits polítics francesos i que van poder fugir cap a altres zones més segures. L’Amèrica del Sud, concretament Mèxic i Xile, va ser un dels indrets que més refugiats republicans espanyols va acollir.
LA DONA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
Si a principis del segle xx al món occidental les dones continuaven sent víctimes de profundes desigual­ tats, a Espanya, un país endarrerit i amb altes xifres d’analfabetisme, la dona patia una discriminació encara més gran.
La Segona República va fer grans passos per acon­ seguir l’alliberament de la dona. Va permetre que poguessin ser escollides al Parlament; d’aquí que a les Corts constituents de 1931 tres dones fossin dipu­ tades: Victoria Kent, Clara Campoamor i Margarita Nelken. La Constitució resultant d’aquestes Corts —la Constitució republicana de 1931— ja va perme­ tre per primera vegada que les dones votessin.
Des d’aleshores la presència de la dona en la vida política espanyola va anar augmentant. Dolores Ibárruri (“la Pasionaria”), una comunista convençu­ da amb una gran retòrica —d’ella és el famós “No pasarán” de la Guerra Civil—, va tenir un paper molt actiu en la lluita contra el feixisme. L’anarquista Fre- derica Montseny va arribar a ser ministra de Sanitat. La victòria de Franco i la consegüent Dictadura van esfumar els somnis de llibertat de les dones i les van tor­ nar a relegar a un paper passiu i de submissió als homes.
Avança 6 133 “Ya hemos pasao”
Activitat competencial
Moltes persones van mostrar afecció pel nou règim, per convenciment o per por.
1 D’aquesta afecció en va sortir la lletra d’un xotis (un ball popular a Madrid) titulat “Ya hemos pasao”. Feia així:
Era en aquel Madrid de hace dos años Donde mandaban Prieto y don Lenin Era en aquel Madrid de la cochambre De Largo Caballero y de Negrín
Era en aquel Madrid de milicianos De hoces y de martillos, y soviet Era en aquel Madrid de puño en alto,
donde gritaban ¡No pasarán! [...]
Este Madrid es hoy de yugo y flechas Es sonriente, alegre y juvenil
Este Madrid es hoy brazos en alto Sin signos de flaqueza, cual nuevo Abril Este Madrid es hoy de la Falange Siempre garboso y lleno de cuplés
A este Madrid que cree en la Paloma Muy de Delicias, y de Chamberí
¡Ya hemos pasao!
• El títol d’aquest xotis, de quina consigna es burla?
• Quins personatges històrics anomena? Quina característica els uneix?
• Quines dues Espanyes contraposa? Amb quins elements?
2 L’any 2019 el partit Vox obtenia representació a l’Ajuntament de Madrid i compartia aquest tuit:
• Com ho interpretes?
+ Activitats “La Guerra Civil”