Page 44 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

La Guerra Civil
La rereguarda
Els historiadors consideren que les guerres civils són les pitjors guerres. Algunes persones aprofiten el conflicte per saldar disputes pendents, posar fi a velles rivalitats o, simplement, desfer-se de persones que professen una ideologia diferent. A la rereguarda, és a dir, els llocs allu- nyats del front, és on la violència va arribar a límits insos- pitats.
• A la rereguarda nacional, les persones d’ideologia progressista van ser víctimes de la repressió. Les auto- ritats van voler esborrar del mapa tots els progressos que la República havia aconseguit.
·L’Església, perseguida a l’Espanya republicana, va recuperar el control de l’ensenyament, i el divorci i el matrimoni civil van quedar abolits.
· Els pagesos del camp castellà van deixar de conrear les terres que havien estat col·lectivitzades i van tor- nar a les formes antigues de propietat.
· La dona va perdre tots els avenços que havia aconse- guit amb la República i es va haver de recloure en la família i la llar. Inscriure’s a l’Auxilio Social, una insti- tució de caràcter feixista, era obligatori.
11 En quins àmbits va influir més l’Església?
L’Església va donar suport Cua per menjar en un local a l’Espanya franquista de l’Auxilio Social (1939)
• A la rereguarda republicana, les víctimes van ser els capitostos rebels, els elements de dretes més signi- ficatius, els religiosos, els grans propietaris... A Cata- lunya, durant els primers mesos de la guerra va tenir una activitat destacada el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, controlat bàsicament pels anarquistes, responsable de les patrulles que van anar en cerca de sospitosos per empresonar-los o executar-los.
Els bombardejos aeris
La rereguarda va ser víctima de les mancances de sub­ ministrament —especialment dur va ser el cas de la ciutat de Madrid, que va passar gran part de la guerra assetjada— i dels bombardejos aeris.
Les poblacions de Gernika, Madrid, Barcelona, Lleida, Granollers i Alacant van ser bombardejades pels feixis- tes i Oviedo, Sevilla i Cabra, per l’aviació republicana. Van ser els bombardejos més cruents de la Guerra Civil.
www “Mapa interactiu sobre els bombardejos a Catalunya”
Barcelona a vista d’ocell
durant els bombardejos
Gernika després de ser bombardejada
Entre 1936 i 1939 Espanya va patir els primers bom­ bardejos aeris a gran escala de la seva història. Tant el bàndol republicà com el bàndol nacional van bom­ bardejar les poblacions que controlava l’enemic. La ciutat basca de Gernika, bombardejada el 26 d’abril de 1937 per la legió Còndor alemanya i l’aviació legio­ nària italiana, ha esdevingut tot un símbol de l’horror de la lluita fratricida.
per avions alemanys
L’exili
La fi de la guerra va suposar la marxa a l’exili de milers de persones. Entre els que fugien hi havia una majoria de gent senzilla —obrers o soldats que l’únic “delicte” que havien comès havia estat mantenir-se fidels i lluitar a favor de la República. També van emprendre el camí de l’exili molts dels intel·lectuals del país i persones amb un gran potencial dirigent: professionals ben qualificats, polítics, alts funcionaris, militars d’alta graduació...