Page 31 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4
P. 31

                 DIJOUS NEGRE DE WALL STREET
  Wall Street, cèlebre carrer de Nova York on hi ha la seu de la borsa, és encara avui un dels centres eco­ nòmics mundials. Poques jornades es recorden en aquest carrer com la del dijous 24 d’octubre de 1929. Aquell dia el pànic va provocar estralls entre corre­ dors de borsa i inversors. Tretze milions de títols sor­ tien a la venda mentre el valor de les accions queia en picat. Persones que s’havien llevat milionàries s’arruïnaven en pocs minuts. Alguns, desesperats, es llançaven al buit des dels gratacels.
Per evitar mals majors, alguns bancs i grans miliona­ ris van comprar accions a un preu superior. Aquest fet va aturar momentàniament la por, però el dimarts següent una altra venda massiva d’accions —setze milions— va acabar de convèncer els americans que la crisi era inevitable.
        Les conseqüències del crac
La crisi, que s’havia iniciat als Estats Units, es va esten- dre a la resta del món, i va ser particularment dura als països europeus més industrialitzats. Les conseqüències de la crisi es van manifestar en tots els àmbits:
       3
· Milers de bancs i fàbriques van tancar les portes. L’atur es va convertir en un fenomen d’abast mai conegut fins aleshores, així com les cues als menja- dors i als albergs socials.
· El model capitalista i, sobretot, la democràcia com a sistema polític lligat a aquest van quedar tocats i es van posar en dubte. Com a reacció, les polítiques auto­ ritàries i feixistes van anar guanyant adeptes, mentre que el socialisme i el comunisme van presentar-se com a solució per als sectors obrers més revolucionaris.
· Les tendències demogràfiques van variar: la natalitat va davallar i els moviments migratoris es van aturar en sec.
· L’Estat, que abans de la crisi, i seguint les doctrines del liberalisme econòmic, gairebé no intervenia en els afers econòmics dels països, va passar a desenvo- lupar un paper important en les decisions econòmi- ques. El New Deal, programa econòmic que va portar a terme el president nord-americà Roosevelt per sortir de la crisi, és un exemple d’intervencionisme de l’Estat en l’economia.
Què vol dir que el New Deal és “un exemple
de l’intervencionisme de l’Estat en l’economia”?
Avança     6 119 Postals d’una crisi
Activitat competencial
Quan fas una foto, congeles un instant, i aquesta imatge en un futur pot ajudar a explicar les formes de vida d’una època.
1 Per això les fotos són un document clau que explica la història del segle xx, com aquesta sèrie:
• Quin fet il·lustren? Descriu-lo a partir d’aquestes quatre imatges.
Repartiment de sopa (1930) Aturat (1930)
Inversors (1929)
Sobreproducció (1929)
2 El segle xxi ha viscut dues crisis globals que han tin- gut repercussions en tots els àmbits.
• Una va tenir lloc el 2008; l’altra, el 2020. De quines crisis es tracta?
• Amb quines imatges il·lustraries cada una d’aquestes crisis? Quin peu de foto hi posaries?
         + Activitats “El crac del 29”
   










































































   29   30   31   32   33