Page 33 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

Avança 6 121
Palazzo della Civiltà Italiana (Roma)
L’URBANISME FEIXISTA
El règim feixista va fer de l’urbanisme una eina de propaganda del seu poder. Nous barris i noves ciutats es van bastir a diferents llocs de la geografia ita­ liana.
A Roma es va planificar el barri de l’EUR, que havia d’acabar­se l’any 1942 per celebrar­hi l’Exposició Universal de Roma (EUR) i commemorar el vintè aniver­ sari de la Marxa sobre Roma i el triomf del feixisme. La guerra ho va impedir, però sí que es van enllestir alguns edificis emblemàtics, com el Palazzo della Civiltà Italiana, que ha esdevingut una icona de l’arquitectura.
A Sardenya, el govern feixista va urbanitzar noves poblacions aprofitant que s’havien dessecat zones pantanoses. Fertília i Arborea són avui centres agraris edificats damunt antigues llacunes que responen a un traçat urbà interessant. Al sud de l’illa, Carbònia és la ciutat més recent d’Itàlia. Es va construir l’any 1937 a prop de la mina de carbó més gran del país. La ciutat estava organit­ zada de manera que els carrers més importants conduïen de dret a la mina.
3 Aquest palau és conegut també com el Colosseo Quadrato (el “colosseu Quadrat”). Per què?
Característiques del feixisme italià
El feixisme italià va comportar la desaparició de les llibertats i de la democràcia i la prohibició dels partits i els sindicats. El principal triomf del nou règim va ser la creació de l’estat corporatiu, un sistema controlat per l’Estat en què els treballadors i els empresaris havien de resoldre els conflictes per ells mateixos sota la supervi- sió de membres del partit feixista. En la pràctica, es van respectar sempre els interessos dels grans terratinents i les grans empreses industrials.
Mussolini va guanyar-se les simpaties de la població ita- liana amb els pactes del Laterà amb la Santa Seu, uns acords que posaven fi al conflicte existent entre el regne d’Itàlia i el Vaticà que s’arrossegaven des dels temps de la unificació italiana. Amb aquests pactes, la religió catò- lica va passar a ser la religió oficial de l’Estat italià.
Un dels objectius de Mussolini era aconseguir un país autàrquic*. Per aquest motiu, va endegar campanyes, com la batalla del blat, per ser autosuficients quant als productes agraris. La dictadura va promoure grans obres públiques (dessecament de zones pantanoses, infraes- tructura viària i de carreteres, preses hidràuliques, crea- ció de nous pobles...).
4 D’on va treure Mussolini el nom de “duce”?
5 Creus que el feixisme és una ideologia del passat?
En l’àmbit social, l’adoctrinament de la població va estar en el punt de mira de les autoritats. L’escola havia de ser transmissora dels ideals feixistes i els nens i els joves italians havien de ser educats seguint la doctrina feixis- ta. La dona tenia com a missió principal la maternitat: proporcionar soldats a la Pàtria.
Mussolini sentia una profunda admiració per l’imperi Romà i, en certs aspectes, en pretenia la reconstrucció. En va imitar alguns costums, com la salutació a la roma- na, i es va obsedir per formar un nou imperi amb la con- questa de territoris, com l’Àfrica oriental i Albània.
* Autarquia Teoria econòmica segons la qual un país ha de ser autosuficient i no ha de comprar matèries primeres o productes a països estrangers.
Benito Mussolini amb membres de la Santa Seu abans de la signatura dels pactes del Laterà (1929)