Page 30 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

Estem bojos!
T’has lliurat de la cotilla? T’has tallat els cabells
a l’estil garçon o has triat un tall bob? Què prefereixes ballar: xarleston, foxtrot, lindy-hop? Escoltes jazz, swing? Això és un viatge en el temps... però ja saps que tot torna. Benvinguts als bojos anys vint!
El crac del 29
Els feliços vint!
Els mesos immediatament posteriors a la Gran Guerra van ser difícils sobretot a Europa. Aviat, però, els Estats Units van capgirar la situació econòmica. La dècada dels anys vint va passar a la història com una època de gran prosperitat econòmica en què els ciutadans nord-ameri- cans, primer, i els europeus, després, es van abocar a un consumisme exagerat. Fer negocis semblava fàcil i la producció industrial havia arribat a límits desconeguts fins al moment. Eren anys de bonança econòmica i d’op- timisme social.
Els costums s’havien relaxat i la mentalitat s’havia anat fent més oberta. Arreu del món occidental s’estenien les modes frívoles, els nous balls —el xarleston—, les noves músiques —el jazz—, el cinema —Hollywood—, la ràdio, els electrodomèstics... Les dones van fer un pas més en l’alliberament: assistien als espectacles, feien esport i seguien noves modes en vestuari i pentinats. Aquest nou estil de vida, l’american way of life, va afavorir l’aparició d’una classe mitjana que no dubtava a demanar crèdits per tal de poder-se comprar un habitatge i un automòbil. L’any 1929, però, un daltabaix econòmic va posar fi als feliços anys vint i va donar pas als tristos anys trenta.
Què va causar el crac del 29?
La crisi del 29 va ser una de les crisis més greus que ha patit mai el sistema capitalista. La superproducció va ser un dels motius principals que expliquen el crac econòmic.
Durant la dècada dels vint la producció industrial havia augmentat per damunt de les demandes reals i, com a conseqüència, es van acumular molts estocs.
A més, la producció agrària també va augmentar, de manera que els pagesos es van veure obligats a abaixar els preus dels productes agraris, la qual cosa va provo- car que el seu poder adquisitiu baixés.
Molts treballadors industrials van veure també com els seus salaris disminuïen. I és clar, com menys poder adquisitiu, menys demanda de productes. S’entrava, doncs, en un cercle viciós de difícil sortida.
D’altra banda, el valor de les accions que cotitzaven a la borsa no parava de créixer. Tothom volia invertir perquè veien que era una manera fàcil de guanyar diners. Molts petits inversors havien demanat crèdits per poder com- prar accions.
Ja feia temps que l’economia mundial havia mostrat símptomes d’entrar en recessió, i el 24 d’octubre de 1929, el dijous negre de Wall Street, la borsa de Nova York va fer fallida.
Començava la Gran Depressió, una forta crisi econòmi- ca de conseqüències imprevisibles que es va allargar durant els anys trenta.
1 Què té a veure la superproducció amb l’esclat de la crisi?
2 Per què als Estats Units es coneix com a Gran Depressió l’època posterior al 1929?
Joséphine Baker ballant el xarleston (1926)
L’actriu Louise Brooks