Page 33 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 2

L’humanisme fora d’Itàlia
Fora d’Itàlia es van crear cercles humanistes als Països Baixos, Anglaterra, França i Castella.
• Als Països Baixos, on existia una burgesia molt potent, va destacar Erasme de Rotterdam (1469-1536), que va ser l’humanista holandès més influent. A diferència de la majoria d’humanistes, Erasme creia que les dones havien de tenir accés a l’educació i que havien d’adqui- rir els mateixos coneixements que els homes.
El valencià d’origen jueu Joan Lluís Vives (1492-1540) també va desenvolupar la seva carrera com a humanista i filòsof als Països Baixos. Destaca l’obra que va escriure per a la reina Maria Tudor en la qual explicava com havia de ser la dona cristiana.
• A Anglaterra, Thomas More (1477-1535), amic íntim d’Erasme, va escriure Utopia, un assaig polític en què explica com seria un món ideal, sense injustícies, on tot- hom tindria les mateixes oportunitats. Les desavinen- ces amb el monarca Enric VIII el van portar a la mort.
• A França va destacar Rabelais, amb les novel·les sobre els gegants Gargantua i Pantagruel.
• A Castella van tenir un paper important les universi- tats d’Alcalá de Henares i Salamanca.
12 En quina llengua creus que escrivia Erasme? Per què?
13 Sovint diem que algú és utòpic
o que allò que defensa és una utopia... Però què és una utopia?
14 Saps què vol dir la paraula “pantagruèlic”? D’on diries que ve?
Thomas More Erasme de Rotterdam
Avança 9 191 El cortesà
Activitat competencial
L’ideal de l’home del Renaixement té poc a veure amb l’ideal de persona actual.
Mira com descriu l’ideal masculí un humanista que ja coneixes:
Autoretrat, Albrecht Dürer
“Vull, doncs, que sigui nascut gentilhome i de casa nobiliària. Que sigui conegut entre tots els altres com a audaç, fort i lleial al principi al qual serveix. Que sigui, com s’acostuma a dir, home de bé, és a dir: prudent, bo, valent, que se sàpiga controlar. Crec que la seva principal, la seva veritable professió ha de ser la de les armes. Que sigui un mestre en tots els exercicis propis d’un guerrer. Com que la caça ofereix una certa sem- blança amb la guerra i és, a més a més, el veritable plaer dels senyors, convé al cortesà, i fins i tot tam- bé el joc de la pilota, perquè desenvolupa la rapidesa i l’habilitat de cada membre.
Vull que el cortesà sigui més que mitjanament ins- truït en les lletres, que sàpiga no solament llatí, sinó també grec. Que conegui els poetes i els oradors i els historiadors i, a més, que sàpiga escriure en vers i en prosa, particularment en la nostra llengua.”
Baldassarre Castiglione, El cortesà (1528)
• Quines característiques havia de tenir, doncs, l’home renaixentista, segons Castiglione?
• Diries que es refereix al terme “home” en el sentit general de “persona” o exclusivament al gènere masculí?
• Els temps canvien... Quines d’aquestes virtuts són encara avui valorades? Quines no?
• Quines són avui les característiques d’un ésser humà ideal? Se t’acut cap bon representant?
+ Activitats “L’humanisme renaixentista”