Page 31 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 2

La impremta
Un dels invents clau per a la difusió de les idees huma- nistes va ser la impremta moderna.
S’atribueix a l’alemany Gutenberg la invenció d’aquest sistema fet a base de lletres mòbils de metall que, col·lo- cades sobre un suport de fusta, permetien la composició d’una pàgina. En poc temps, es podia imprimir el que un monjo copista necessitava anys per fer.
Des d’Alemanya, la impremta es va anar difonent per Europa. Alguns impressors es van convertir també en editors i van començar a publicar llibres religiosos i obres dels autors humanistes.
7 Si el primer llibre imprès és
de mitjan segle xv, com és que
hi ha llibres anteriors a aquesta data?
8 La impremta va ser tan revolucionària en el moment en què es va inventar com ho va ser la invenció d’internet. Hi esteu d’acord?
9 Sabries explicar el funcionament d’aquesta premsa?
Avança 9 189
SAPS QUIN ÉS L’ORIGEN DEL PAPER?
L’origen del paper es remunta a la Xina del segle ii dC. Sembla que Ts’ai Lun, ministre d’Agricultura, va pro- posar la utilització de fibres de lli, cànem i rami com a matèries primeres per elaborar un suport per escriure. Els egipcis, però, molts segles abans, ja havien fet servir les fibres vegetals d’una planta, el papir, amb el mateix propòsit.
El paper no es va conèixer fora de la Xina fins al segle viii dC. Els àrabs van aprendre la tècnica d’uns artesans de paper xinesos que havien fet presoners i la van estendre per Àsia fins a arribar a la Mediter- rània. A través de la península Ibèrica, va arribar a Europa.
Amb la invenció de la impremta de Gutenberg, la demanda de paper es va disparar.
Johann Gutenberg (aprox. 1400-1468), argenter de Magúncia (Alema- nya), està considerat l’inventor de la imprem- ta. Va dur una vida molt agitada: la seva famí- lia va haver de fugir a Estrasburg per motius polítics, va tenir plets amb els seus socis i va acabar arruïnat.
Del taller de Gutenberg és la famosa Bíblia de les quaranta-dues línies (1455), conside- rada la primera obra mestra de la impres- sió.
Interior d’una impremta (segle xvi)
Bíblia de les quaranta-dues línies