Page 8 - Quadern de Ciències socials 4

El sector secundari
El sector industrial
• Al conjunt d’Espanya, la industrialització va ser tar- dana en comparació dels països més avançats i no es va consolidar fins als anys seixanta del segle xx. Només a Catalunya i el País Basc es pot conside- rar que el procés d’industrialització es va completar durant el segle xix.
Actualment, les principals regions industrials de l’Estat són Catalunya, la Comunitat de Madrid i el País Valen- cià —amb un teixit industrial molt diversificat de béns d’equipament i de consum—, així com el País Basc i Astúries —tot i que aquestes zones estan en declivi amb relació a la seva activitat industrial tradicional.
També hi ha altres àrees industrials al voltant de Sara- gossa, Valladolid, Burgos, Múrcia, els triangles Sevilla- Huelva-Cadis i Vigo-la Corunya-el Ferrol, a Las Palmas de Gran Canària o en zones de Navarra i la Rioja.
Aquesta distribució territorial de la indústria ha generat dos eixos industrials principals, que tenen Catalunya com a vèrtex de confluència:
· L’eix mediterrani, que vincula Catalunya, el País Valen- cià i Múrcia.
· L’eix de l’Ebre, que uneix Catalunya, Saragossa, Navar- ra, la Rioja i el País Basc.
Madrid queda, respecte a aquests grans eixos, una mica aïllat, però ben comunicat amb alguns nuclis importants, com el País Basc, Saragossa i València.
• A Catalunya, la indústria està molt concentrada a la regió metropolitana de Barcelona, concretament a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Les segueix el Tarrago­ nès, on destaca un gran complex petroquímic, el més important de l’Europa mediterrània.
Els principals sectors industrials
• En el conjunt de l’Estat, els sectors industrials predo- minants són l’agroalimentari, el de l’automoció, el petro- químic, el químic i el metal·lúrgic. Més localitzades en algunes regions, són també destacables les indústries electròniques, d’alta tecnologia, del cuir i el calçat, del paper i les arts gràfiques.
• Al País Basc i a Astúries, els sectors industrials tradi- cionals han estat l’extractiu, el siderúrgic, el metal·lúrgic i el de la construcció naval, però des dels anys vuitanta del segle passat una complexa reconversió industrial va diversificar els sectors, amb el creixement dels de l’automoció, l’agroalimentari i el químic.
• A Catalunya cal destacar, des de mitjan segle xx, la diversificació industrial, amb el desenvolupament de sectors com l’alimentari, el químic, el de l’automoció, el del metall, el farmacèutic, el del paper i les arts gràfi- ques, el de l’electrònica i el de l’alta tecnologia. Paral·le- lament, el sector tèxtil, impulsor de la industrialització del país, va començar una davallada que es va agreujar a partir de la crisi del petroli de 1973.
L’entrada progressiva de capital estranger i la deslo- calització han modificat el teixit industrial tradicional, basat en les petites i les mitjanes empreses.
El sector energètic
Històricament, l’Estat espanyol ha patit una situació defi- citària pel que fa a l’energia: escassegen els recursos energètics i la producció d’electricitat no pot abastar la demanda interna. Aquest fet obliga a importar la major part dels combustibles fòssils i l’electricitat que consu- meix; és l’anomenada dependència energètica.
Principals nuclis i eixos industrials a Espanya 60
En les darreres dècades, la indústria del conjunt de l’Estat ha patit molt el procés de deslocalització, quan moltes grans empreses decideixen traslladar la seva producció a altres territoris amb costos més baixos, legislacions més permissives o amb més avantatges fiscals. Degut a això, el sector indus- trial ha anat perdent pes dins del PIB espanyol, i la davallada ha estat significativa en la indústria manufacturera.