Page 6 - Quadern de Ciències socials 4

El sector primari
El sector agrari
A la segona meitat del segle xx es va iniciar un procés de modernització del sector agrari espanyol, amb una notable inversió de capitals, la tecnificació de les explo- tacions i la reducció de la mà d’obra.
Actualment, a Catalunya, el percentatge de la població ocupada que treballa en el sector primari és de l’1,5%, mentre que al conjunt de l’Estat espanyol és del 4%. La varietat climàtica i la topogràfica d’Espanya possibiliten un elevat grau de diversitat de conreus i una forta com- petitivitat de cara a les exportacions.
• Al conjunt de l’Estat, la principal producció agrícola és de cereals (sobretot, blat i ordi), olivera, vinya, fruita dolça, cítrics, flors i productes d’horta. En l’actualitat, l’agricultura espanyola tendeix a la regressió i a la for- mació de grans explotacions.
· Regressió de la superfície conreada, especialment als indrets on és més intensa la pressió del turisme o del creixement urbà i últimament també per la proliferació de parcs solars.
· Tendència que les explotacions familiars tradicionals siguin substituïdes per explotacions de grans dimen­ sions propietat d’empreses.
• A Catalunya, a diferència d’altres indrets de l’Estat on hi ha grans latifundis —especialment a la Meseta, Andalusia i Extremadura—, continuen predominant les petites explotacions familiars amb una gran diversitat de productes, que intenten excel·lir en qualitat davant d’una forta competència dels productes d’importació. Cada cop més es va estenent l’agricultura ecològica.
El sector ramader
La ramaderia és l’activitat més important dins del sector primari en el conjunt de l’Estat.
• A Catalunya destaquen la cria intensiva d’aviram i la ramaderia porcina, en gran part vinculada a un impor- tant sector industrial agroalimentari de llarga tradició, que actualment està molt tecnificat.
• Al conjunt de l’Estat, la ramaderia és sobretot porci- na i ovina, excepte a la regió cantàbrica, on predomina la bovina.
El sector pesquer
Espanya havia estat la tercera potència pesquera del món, gràcies a la important flota de pesca dels ports del Cantàbric. Avui, però, és un sector en crisi, a causa de les limitacions que han establert molts estats per pescar a les seves aigües. Tot i així, continua sent la primera potència pesquera de la Unió Europea —aporta un 20% de la seva producció.
La comunitat amb més volum de pesca és Galícia, encapçalada pel port de Vigo, seguida de la resta de la costa atlàntica, amb llarga tradició en la pesca d’altura i de gran altura, especialment a l’Atlàntic Nord.
• A l’Estat espanyol, la pesca és un sector econòmic important, perquè genera molta activitat i molts llocs de treball en indústries directament relacionades, com la conservera i la de la construcció naval.
• A Catalunya, hi ha una tradició pesquera remarcable, sobretot en pesca de litoral, amb un volum notable de captures, però no té una gran importància econòmica. Actualment s’està desenvolupant considerablement l’aqüicultura*.
* Aqüicultura Cria de peixos, crustacis, mol·luscos i, en general, éssers aquàtics, amb finalitats comercials o de repoblació.
Població ocupada en el sector primari per comarques segons darreres dades publicades de l’Idescat
58