Page 9 - Quadern de Ciències socials 4
P. 9

                  El sector secundari 4
Aquesta dependència energètica de l’Estat espanyol és del 73,3%, és a dir, que cal importar gairebé tres quar- tes parts de l’energia que es consumeix. Això suposa un hàndicap important per al creixement econòmic, ja que l’energia és un element imprescindible en les societats desenvolupades i els països que en depenen queden exposats als avatars dels preus de l’energia als mercats internacionals.
En algunes zones, com en el cas de Catalunya, la xar- xa hidrogràfica i l’orografia han facilitat la construcció de preses, però la producció d’energia hidroelèctrica és una part petita del total. La majoria de la producció d’electricitat prové encara de les centrals tèrmiques i especialment de les nuclears, i progressivament es va incrementant la producció d’electricitat a partir de les energies renovables.
Les energies renovables
Les energies renovables es generen a partir dels recursos naturals de la Terra: la llum del Sol, el vent, els recur- sos hídrics (rius, mars, marees i onades), la calor de la superfície terrestre o la biomassa.
El procés mitjançant el qual aquests recursos renova- bles es converteixen en energia no produeix emissions de gasos d’efecte hivernacle, per això se les anomena “energies netes”.
Actualment Espanya és una de les grans economies mundials en inversió en energies renovables. S’ha fixat com a objectiu que l’any 2030 les tres quartes parts de l’energia produïda a l’Estat sigui renovable.
Consum d’energia per tipus (Espanya, 2020)
Producció bruta d’energia elèctrica a Espanya (2021)
        Nuclear 20,8%
Eòlica 23,3%
FONT: Statista
Solar tèrmica 1,8% Carbó 1,9%
Solar fotovoltaica 8,1%
Cogeneració 10%
Hidràulica 11,4%
Altres 5,6%
  Cicle combinat 17,1%
      La construcció
         Energia nuclear 13,6%
Gas natural 25%
FONT: Eurostat
Altres 3,5%
Petroli i derivats 40,9%
Renovables i biocombustibles 17,1%
Des dels anys vuitanta del segle xx el sector de la cons­ trucció no va parar de créixer ni a Catalunya ni al conjunt de l’Estat. Fins al 2007 va ser un dels principals motors de l’economia i el sector amb més capacitat per generar ocupació. Això va afavorir l’existència de grans empreses del sector.
La bombolla immobiliària
La crisi econòmica que va començar a afectar l’any 2007 els Estats Units i que l’any 2008 va arribar a Europa va ser provocada, entre d’altres motius, per l’existència d’un mer- cat immobiliari (pisos, locals, cases...) sobredimensio- nat, amb uns preus que creixien molt per sobre del valor real. En aquest context, els bancs concedien hipoteques a baix interès i tenien poques garanties de cobrament. Aquest procés es coneix com a bombolla immobiliària.
En plena febre constructora, va arribar l’esclat d’aques- ta bombolla: el mercat es va saturar i la pujada del preu del diner va fer que molta gent no pogués pagar la seva hipoteca. Els bancs van deixar de concedir-ne i el sector va entrar en una greu crisi, a la qual va contribuir tam- bé la retallada de les inversions en obra pública de les administracions. El resultat va ser que moltes empreses de la construcció van fer fallida i centenars de milers de treballadors es van quedar sense feina. La situació va afectar greument, també, moltes entitats financeres, que van haver de ser rescatades.
      61





































































   7   8   9   10   11