Page 4 - Quadern de Ciències socials 4

L’economia catalana i l’espanyola
PIB i PIB per càpita, ho recordes?
L’activitat econòmica que es genera a l’Estat espanyol, si es mesura pel seu PIB*, se situa en el catorzè lloc entre les economies mundials i en el quart entre les de la Unió Europea, darrere d’Alemanya, França i Itàlia.
Catalunya és una de les comunitats que més aporta al PIB espanyol, amb el 19% de l’activitat generada a l’Es- tat, mentre que la seva població és d’un 16%. Catalunya aporta 229.418 milions d’euros, mentre que la comunitat de Madrid aporta 234.639 milions d’euros.
Quant al PIB per càpita*, els 25.498 € (2021) de l’Estat espanyol el situen en el trenta-setè lloc mundial i en el divuitè lloc dins la Unió Europea.
La distribució del PIB per càpita per comunitats autò­ nomes és molt irregular, amb extrems situats en els 34.821 € de la comunitat de Madrid i els 18.906 d’Anda- lusia. Catalunya se situa a la banda alta, amb 29.942 €, per sota de Madrid, el País Basc i Navarra.
* PIB (producte interior brut) És el valor de la producció de béns i serveis que es generen en un territori en un any; és a dir, de la riquesa que s’hi genera.
* PIB per càpita És el resultat de dividir el PIB pel nombre d’habitants d’un territori.
Avui, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, el sector terciari suposa més del 70% del conjunt de l’economia, tant pel que fa a la població ocupada com a la partici- pació en el PIB global. Aquestes dades, però, també són desiguals si es comparen entre les diferents comunitats autònomes.
PIB per càpita (2021)
Catalunya Espanya Zona euro Unió Europea
FONTS: INE, Expansión.datosmacro
Cap a la terciarització
€
FONT: INE
La crisi econòmica de 2008
L’any 2007, després d’un llarg període de bonança eco- nòmica i de creixement sostingut, una crisi financera mundial, vinculada al que es va anomenar “bombolla immobiliària”, va colpejar l’economia. A partir de l’any 2008 el PIB va començar a davallar i l’any 2009 l’econo- mia espanyola va entrar en recessió, de la qual no es va començar a recuperar fins al 2014. Des d’aleshores l’eco- nomia ha mantingut un creixement sostingut.
Les conseqüències principals de la crisi i de la recessió van ser una caiguda del sector de la construcció i un augment extraordinari de l’atur, que a l’Estat espanyol va passar d’un 8% l’any 2007 a un 25% l’any 2012, amb una incidència especial en l’atur juvenil, que es va situ- ar en el 52%. L’any 2021 la taxa d’atur se situava a un 14,8% i a un 11,6% a Catalunya, xifres molt superiors al 7% de la UE.
El deute públic va passar del 36% al 60% del PIB i el 2014 es va enfilar fins al 97%. Aquesta situació va portar a una reestructuració del sector financer, fet que va suposar la desaparició de moltes caixes, la concentració bancària i el rescat d’algunes entitats financeres. Els darrers anys el deute públic ha continuat pujant a límits històrics fins a situar-se a un 113% del PIB espanyol el 2022.
Al llarg del període que va del segle xix a finals del segle xx, l’economia espanyola va patir una gran trans- formació: de ser una economia de base agrària, va pas- sar per un procés d’industrialització i posteriorment es va convertir en una economia terciaritzada. Això sí, els ritmes i els processos històrics d’aquesta transformació van ser molt diferents segons les regions.
56
PIB per sectors a Espanya (2019)
agricultura: 2,9% indústria: 16,9% construcció: 5,6% serveis: 74,6%
Ocupació per sectors a Espanya (2022)
agricultura: 3,9% indústria: 13,6% construcció: 6,5% serveis: 76%
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000