Page 32 - Quadern de Ciències socials 4

La Restauració dels Borbó a Espanya
LA SETMANA TRÀGICA
La dictadura de Primo de Rivera
El setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, va fer un cop d’estat militar amb el vistiplau d’Alfons XIII.
Els drets constitucionals van quedar suspesos, les Corts van ser dissoltes i els partits polítics van ser prohibits. L’alta burgesia i l’estament militar van ser els suports principals que va tenir el dictador.
Directori de Primo de Rivera amb el rei Alfons XIII (1923)
La desastrosa evolució de la guerra del Marroc, la vio- lència terrorista, la por vers la força dels partits catala- nistes i l’èxit del feixisme a Itàlia, que es constituïa com un model que calia seguir, són el rerefons principal que explica el triomf de la dictadura militar.
La fi de la guerra del Marroc, amb la rendició del cabdill insurrecte Abd el-Krim, va ajudar a consolidar la dictadu- ra, però aviat els problemes socials es van anar agreujant i la corrupció va continuar dominant la vida governamen- tal, de manera que el 1930 el dictador va haver de dimitir.
La monarquia, però, havia quedat ferida de mort. La implantació d’una república, com a possible solució als problemes d’Espanya, era la gran esperança per a la majoria de la població.
Crema de convents
Atemptat a un tramvia
L’any 1909 el malestar de la societat catalana havia arribat a tal extrem que, sense una organització gaire clara i de manera espontània, va esclatar una revolta popular a la ciutat de Barcelona.
Durant la setmana del 26 de juliol al 2 d’agost, els vaguistes van omplir la ciutat de barricades per fer front a l’exèrcit i van fer de la institució eclesiàstica la seva víctima principal. Nombroses esglésies, con- vents i centres d’ensenyament dirigits per l’Església van ser cremats.
La mobilització de reservistes per anar a la guerra del Marroc, algunes mesures del govern espanyol i la crida a la vaga general es consideren les causes més immediates que van originar la protesta, que es va saldar amb una vuitantena de morts i amb cinc condemnats a mort, entre els quals hi havia el peda- gog Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna, que va ser jutjat de manera arbitrària, sen- se que s’hagués demostrat mai la seva participació en els esdeveniments.
84