Page 30 - Quadern de Ciències socials 4

La Restauració dels Borbó a Espanya
El marc cronològic
A diferència del que va passar a la major part d’Europa, a Espanya, durant el segle xix, no es va aconseguir un estat liberal ni es va consolidar una economia plenament capi- talista en què la indústria tingués un paper important.
Els continus cops d’estat, la intervenció dels militars en política i uns monarques dubitatius no van ajudar a situar Espanya en l’escenari europeu. L’any 1868, una revolució va destronar els Borbó, però la situació, en comptes de millorar, va esdevenir més turbulenta.
L’any 1875, amb la Restauració dels Borbó en la figura d’Alfons XII (1875-1885), Espanya va intentar pujar al carro de la modernització. Tanmateix, els problemes, alguns d’endèmics i uns altres de nous, van persistir, i l’endarreriment del país va continuar.
Ni la regència de Maria Cristina (1885-1902) ni el regnat d’Alfons XIII (1902-1931), amb la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930), no van aconseguir solucio- nar els problemes d’Espanya.
El sistema de partits
El polític conservador Cánovas del Castillo, admirador del bipartidisme britànic, va pactar amb el liberal Sagas­ ta un sistema similar en què dos partits s’alternarien en el poder. Aquest sistema va estar en vigor durant tot el període de la Restauració (1875-1931).
El bipartidisme espanyol va consistir en l’alternança en el poder de dos partits:
• El Partit Conservador, integrat per membres de l’aris- tocràcia, l’alta burgesia, l’alt funcionariat i els principals càrrecs militars.
• El Partit Liberal, format per membres de la petita burgesia liberal i progressista. Aquests dos partits, per mantenir-se al poder, no van dubtar a recórrer al caci­ quisme i a les tupinades.
Altres partits polítics
Al marge del sistema bipartidista, altres partits intenta- ven obrir-se pas en el panorama polític espanyol:
• L’extrema dreta —tradicionalista i absolutista—, la formaven els carlistes, amb una presència conside- rable al País Basc i Navarra i a les zones rurals de Catalunya.
• A l’esquerra, destacaven els republicans i els partits obrers, el més important dels quals era el Partit Socialis­ ta Obrer Espanyol (PSOE), fundat l’any 1879 per Pablo Iglesias.
• L’anarquisme va arrelar entre els obrers de l’època de la Restauració; la Confederació Nacional del Treball (CNT) va ser el sindicat anarquista amb més implanta- ció al territori i el protagonista de les principals lluites obreres.
Alfons XII Maria Cristina d’Àustria
Alfons XIII Miguel Primo de Rivera
82