Page 22 - Quadern de Ciències socials 4

La Primera Guerra Mundial
La crisi de 1917
Després de tants anys de lluita, la desmoralització es va imposar. Molts soldats es van revoltar i d’altres van desertar. La resposta dels comandaments militars va ser aplicar-los consells de guerra i afusellar-los.
A Rússia, molts ciutadans van veure en la revolució comu- nista la fi de la guerra i la solució als seus problemes. Quan a l’octubre de 1917 els bolxevics van aconseguir el poder, Rússia es va retirar de la guerra. En desaparèi- xer el front oriental, es va estendre el desànim entre els aliats de la Triple Entesa. Mesos abans els Estats Units s’havien afegit a la contesa, com a reacció a la guerra submarina total que havia declarat Alemanya i que havia comportat la destrucció de vaixells americans, cosa que va significar una injecció de recursos humans i materials al bàndol dels aliats.
Execució d’un desertor a Verdun
Cartell dels Estats Units en què s’anima els homes a allistar-se
Últimes ofensives (1918)
L’any 1918 Alemanya va fer un intent de destruir les trin- xeres dels aliats amb una nova ofensiva al Somme (Fran- ça), però, tal com ja havia passat en la batalla del Marne, no ho va aconseguir. El desànim es va apoderar de les tropes alemanyes i van sovintejar les desercions.
Batalla del Somme (1918)
A Berlín i en moltes ciutats alemanyes van esclatar revol- tes, algunes seguint el model rus, fet que va provocar l’abdicació del kàiser Guillem II i la proclamació de la república de Weimar.
Amb el canvi de règim, Alemanya va demanar la pau. Prè- viament, alguns contendents, com Romania i l’imperi Turc, també l’havien demanat, i pocs dies després l’imperi Aus- trohongarès va demanar també la fi de les hostilitats.
Els tractats de pau
L’any 1919, un seguit de tractats de pau van posar fi a la guerra. En teoria, s’havien de fonamentar en els catorze punts que el president americà Wilson creia necessaris per mantenir la pau. A la pràctica, els països vençuts es van veure obligats a acceptar-los. Per això Alemanya va parlar d’una pau imposada —el diktat.
De tots els acords, cal destacar el tractat de Versalles, segons el qual Alemanya es responsabilitzava de la guerra, havia de compensar econòmicament els països rivals, tornava Alsàcia i Lorena a França i cedia territo- ris als països limítrofs. A més, havia de permetre que França ocupés provisionalment la rica regió minera del Sarre i es veia obligada a desarmar-se. Només se li per- metia un exèrcit simbòlic per garantir l’ordre a l’interior del país.
74