Page 21 - Quadern de Ciències socials 4

La Primera Guerra Mundial 5
L’assassinat de Sarajevo
L’espurna que va fer esclatar la guerra va ser l’assassinat de Francesc Ferran, l’hereu de l’imperi Austrohongarès, i la seva dona a Sarajevo a mans d’un terrorista serbi el 28 de juny de 1914. Tot i els avisos d’un possible atemptat, Francesc Ferran s’havia entestat a visitar Sarajevo, capital de Bòsnia, per demostrar que la regió pertanyia a l’imperi.
Part de la població sèrbia de Bòsnia, partidària d’an- nexar-la a una hipotètica Gran Sèrbia, no veia de bon grat l’ocupació austríaca. Un grup de joves havia format una organització terrorista —la Mà Negra— que tenia el suport de Sèrbia.
El govern austríac va acusar Sèrbia d’estar darrere l’atemptat i després d’un seguit d’amenaces va acabar declarant-li la guerra.
Detenció del magnicida serbi Gavrilo Princip, afiliat a l’organització Mà Negra
Recreació de l’atemptat contra Francesc Ferran (Le Petit Journal, 12 de juliol de 1914)
Fases de la guerra
Guerra de moviments (1914)
Després de l’assassinat de Sarajevo, un seguit de decla- racions de guerra van desencadenar el conflicte. La iniciativa bèl·lica va anar, principalment, de la mà d’Ale-
manya. Els alemanys van dividir el seu exèrcit en dos: el front occidental, amb la missió d’arribar a París, i el front oriental, que tenia Sant Petersburg com a objectiu.
• L’exèrcit del front occidental, dirigit pel mariscal Moltke, va ocupar Bèlgica, un país neutral, i va endin- sar-se per França. A prop de París, va ser aturat per les tropes francobritàniques en la batalla del riu Marne. Com a conseqüència, el front de guerra es va estabilitzar en una línia que anava des de la mar del Nord fins a la fron- tera suïssa. Els exèrcits van aprofitar per prendre posi- cions al llarg d’aquesta línia i hi van construir trinxeres.
Batalla del riu Marne (1914)
•Al front oriental, els alemanys, encapçalats pel comandant Hindenburg, van aturar els avanços inici- als de l’exèrcit rus, que van fer retrocedir mentre Ale- manya s’endinsava lentament per la Polònia russa i les regions del Bàltic. La retirada de l’exèrcit rus va anar acompanyada de moltíssimes baixes entre els soldats.
Guerra de trinxeres (1915-1916)
Coneguda pel seu horror i per la quantitat de víctimes que va causar, aquesta fase de la guerra és la que més caracteritza la Primera Guerra Mundial. Durant mesos els soldats van haver de lluitar a les trinxeres, en condi- cions pèssimes —fred, humitat, manca d’espai, dificultat de moviment...—, i van ser víctimes de l’armament més mortífer que la humanitat havia inventat fins aleshores: el gas tòxic. L’ús de gasos tòxics a la ciutat belga d’Ieper l’any 1915 va marcar l’inici de la guerra química.
L’any 1916, a Verdun, va tenir lloc una ofensiva que pretenia acabar el desgast que suposaven les trinxe- res, però l’exèrcit francès, sota les ordres de Pétain, va resistir malgrat el cansament físic i psicològic dels soldats. Verdun va ser l’ofensiva més llarga i mortífera de la Gran Guerra i va comportar més de mig milió de baixes.
73