Page 20 - Quadern de Ciències socials 4

La Primera Guerra Mundial
Una guerra de grans dimensions
Entre 1914 i 1918 les potències occidentals es van embar- car en la guerra més gran mai vista. Va afectar gran part de la població —es calcula que uns setanta milions de persones van ser mobilitzades, nou milions de les quals van morir— i es va lluitar a diferents continents.
La Gran Guerra —nom amb el qual se la coneixia fins que va esclatar el segon gran conflicte bèl·lic del segle xx— va ser una guerra total. Es va lluitar als diferents fronts, però també hi va tenir un paper molt important la rere- guarda: la indústria es va reconvertir en indústria de guer- ra; la població, que va patir els efectes del racionament, col·laborava participant en les diferents campanyes de suport als militars... La propaganda bel·licista i patriòtica va ser decisiva, i les dones, tradicionalment apartades dels centres decisoris, van passar a ocupar els llocs que els homes deixaven vacants quan marxaven a lluitar.
Causes de la guerra
Quan l’agost de 1914 la guerra va esclatar, la notícia no va agafar desprevingut ningú. Feia temps que la societat europea es preparava per a un conflicte. La cursa arma- mentista, les aliances militars i la propaganda havien fet que la població s’adonés que el conflicte era inevitable.
Les causes de la guerra van ser molt diverses, i algunes venien de molt lluny. Entre les causes principals cal des- tacar les econòmiques, les psicològiques i les polítiques.
• Causes econòmiques. La necessitat de posseir colò- nies i d’ampliar els mercats colonials va ser un dels motius principals de xoc entre Alemanya i Itàlia, que havien arribat tard a la creació d’un imperi, i França i la Gran Bretanya, que controlaven gran part de les colònies.
Molts autors consideren que aquesta és la causa princi- pal de la guerra i afirmen que la Primera Guerra Mundial va ser fruit del capitalisme i d’una de les seves caracte- rístiques principals: l’imperialisme.
•Causes psicològiques. La forta propaganda i el foment del patriotisme entre els ciutadans dels països europeus van ser factors decisius perquè la gent accep- tés i desitgés la guerra. Paral·lelament, els moviments pacifistes i l’objecció de consciència van començar a prendre volada i a fer-se presents en l’opinió pública.
El regiment d’infanteria de Le Mans fent maniobres abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial
• Causes polítiques. Els imperis europeus, com l’Aus- trohongarès i el Rus, tenien seriosos problemes amb algunes de les nacionalitats que els integraven i que lluitaven per independitzar-se. Aquestes nacions sovint rebien l’ajuda de potències estrangeres, la qual cosa va aguditzar les tensions. D’altra banda, la rivalitat entre França i Alemanya per les regions d’Alsàcia i Lorena també va contribuir al clima bèl·lic.
Per tot això, els països van crear aliances militars. Les més importants van ser aquestes:
• La Triple Aliança (formada per l’imperi Austrohonga- rès, Alemanya i Itàlia, tot i que aquest darrer país es va retirar en iniciar-se el conflicte).
• La Triple Entesa (integrada per Rússia, la Gran Breta- nya i França).
Les aliances militars durant la Primera Guerra Mundial
72