Page 27 - Dossier de Ciències socials 2

4 Els humanistes
Cada un d’aquests humanistes és conegut per una obra cabdal. Digues quina obra van escriure:
L’ideal de l’home del Renaixement té poc a veure amb l’ideal de persona actual.
Mira com descriu l’ideal masculí un humanista que ja coneixes:
El príncep
Elogi de la follia Utopia El cortesà
El cortesà
L’humanisme renaixentista 9 5 HO SAPS FER?
“Vull, doncs, que sigui nascut gentilhome i de casa nobiliària. Que sigui conegut entre tots els altres com
a audaç, fort i lleial al principi al qual serveix. Que sigui, com s’acostuma a dir, home de bé, és a dir: prudent, bo, valent, que se sàpiga controlar. Crec que la seva principal, la seva veritable professió ha de ser la de les armes. Que sigui un mestre en tots els exercicis propis d’un guerrer. Com que la caça ofereix una certa semblança amb la guerra i és, a més a més, el veritable
plaer dels senyors, convé al cortesà, i fins i tot també
el joc de la pilota, perquè desenvolupa la rapidesa i l’habilitat de cada membre.
Vull que el cortesà sigui més que mitjanament instruït en les lletres, que sàpiga no solament llatí, sinó també grec. Que conegui els poetes i els oradors i els historiadors i, a més, que sàpiga escriure en vers i en prosa, particularment en la nostra llengua.”
Baldassarre Castiglione, El cortesà (1528)
Maquiavel
Erasme de Rotterdam
Thomas More
Baldassarre Castiglione
• Quines característiques havia de tenir, doncs, l’home renaixentista, segons Castiglione?
• Diries que es refereix al terme “home” en el sentit general de “persona” o exclusivament al gènere masculí?
• Els temps canvien... Quines d’aquestes virtuts són encara avui valorades? I quines no ho són?
Ara, indica de què tractava cada obra:
El príncep Elogi de la follia Utopia
El cortesà
Descriu un món ideal, sense injustícies, on tothom tindria les mateixes oportunitats.
Presenta l’ideal de l’home del Renaixement, que coneix el llatí i el grec, toca un instrument, és bon conversador...
Critica la intolerància religiosa i obre pas a un corrent de pensament anomenat erasmisme.
Proclama que la lluita pel poder és l’essència de la política, caracteritzat per la manca de moralitat.
163