Page 25 - Dossier de Ciències socials 2

L’humanisme renaixentista 9
L’humanisme a Itàlia
L’humanisme va trobar a Itàlia el marc idoni per desenvo- lupar-se. L’aparició de nous banquers i homes de negocis a la regió de la Toscana, després de la crisi de finals de l’edat mitjana, va possibilitar que algunes ciutats de la regió, com Florència i Siena, es convertissin en centres difusors d’aquesta nova concepció del món.
Petrarca (1304-1374), amb la seva poesia personal, i Boccaccio (1313-1375), autor del Decameró, un recull de contes mundans, estan considerats els predeces- sors de l’humanisme italià.
Els humanistes italians
En plena època renaixentista dos autors destaquen per sobre de tot: Maquiavel i Baldassarre Castiglione.
• Maquiavel (1469-1527) és una de les figures més representatives del pensament polític de l’època. La seva frase “el fi justifica els mitjans”, extreta d’El prín- cep, il·lustra perfectament el pensament maquiavèl·lic, caracteritzat per la manca de moralitat. Maquiavel opi- nava que el bon governant no havia de tenir escrúpols, sinó que havia de fer el que calgués per assolir els seus objectius i, si calia, fer ús de la violència.
• Baldassarre Castiglione (1458-1529) va descriure en El cortesà l’ideal de l’home del Renaixement. Segons ell, el bon cavaller havia de saber llatí i grec, expres- sar-se bé en llengua vulgar, tant en vers com en prosa, ser un bon conversador, tocar algun instrument musi- cal, destacar en l’art, ser estudiós, dominar les armes i estar enamorat platònicament d’una dama. Castiglio- ne explica també com havia de ser la dona cortesana; una dona prudent, casta, discreta, de bona conversa... i sempre sotmesa a l’autoritat de l’home.
L’humanisme fora d’Itàlia
Fora d’Itàlia es van crear cercles humanistes als Països Baixos, Anglaterra, França i Castella.
• Als Països Baixos, on existia una burgesia molt potent, va destacar Erasme de Rotterdam (1469-1536), que va ser l’humanista holandès més influent. A diferència de la majoria d’humanistes, Erasme creia que les dones havien de tenir accés a l’educació i que havien d’adqui- rir els mateixos coneixements que els homes.
El valencià d’origen jueu Joan Lluís Vives (1492-1540) també va desenvolupar la seva carrera com a humanista i filòsof als Països Baixos. Destaca l’obra que va escriure per a la reina Maria Tudor en la qual explicava com havia de ser la dona cristiana.
• A Anglaterra, Thomas More (1477-1535), amic íntim d’Erasme, va escriure Utopia, un assaig polític en què explica com seria un món ideal, sense injustícies, on tot- hom tindria les mateixes oportunitats. Les desavinen- ces amb el monarca Enric VIII el van portar a la mort.
• A França va destacar Rabelais, amb les novel·les sobre els gegants Gargantua i Pantagruel.
• A Castella van tenir un paper important les universi- tats d’Alcalá de Henares i Salamanca.
Thomas More
Erasme de Rotterdam
LA DONA AL RENAIXEMENT
Baldassarre Castiglione Nicolau Maquiavel
Els humanistes relegaven la dona a un paper secundari: havia de ser submisa, obedient, casta, honesta i consagrada al matrimoni i a la vida domes- tica. La Verge Maria n’era el referent i el model a seguir.
Isabel de Castella
(1451-1504)
161