Page 64 - BAT Llengua catalana i literatura 2

280 Educacióliterària
1
5
10
15
20
25
30
35
OLORS
En Olors (2000), Josep Maria Benet i Jornet retrata el barri de Ciutat Vella de Barcelona amb les seves formes de vida popu- lar, un món destinat a desaparèixer en nom de la modernitat i l’urbanisme. Alhora es fa ressò d’un dels fenòmens més pu- nyents de la societat actual: la immigració.
(El carret, a terra, amb la cinta treta, exposada i velada. Sorolls de l’equip de demolició. Maria al pati gran, al costat del trípode, Joan al pati petit.)
Joan (natural, encuriosit, però no sorprès): I jo, Joan, sí, Joan. Com ha...? Com se li...?
Maria (més tallada que ell): D’on surts?
Joan: No m’imaginava que trobaria algú. Algú com vostè.
Maria: Soc a casa meva.
Joan: Aquests edificis... Desafectats. Tot això ha de desaparèi- xer. Les màquines ho tiren a terra.
Maria: I tu? Qui ets, tu?
Joan: M’estic guanyant el sou.
Maria: Quin sou?
Joan: Treballo per a l’empresa que..., que porta a terme l’ender- rocament.
Maria: Que s’està carregant el barri.
Joan: Esponjant-lo. Soc arquitecte. He d’assegurar-me que nin- gú no prendrà mal. Les màquines es posen a menjar runa i ja no paren. Algú podria patir un accident.
Maria (picada): D’això es tracta, no?
Joan: Es tracta que ningú no pateixi cap accident.
Maria: Que les màquines comencin a menjar runa i que enlles- teixin. Es tracta que enllesteixin aviat.
Joan: Exacte. No ens enteníem. Algú ha denunciat... Sem- bla com si en aquests patis s’hi hagués posat a viure... Bon moment haurien anat a triar. Que famílies magrebines han ocupat algun..., no ho sé, alguns dels pisos abandonats.
Maria: Ah.
Joan: S’han sentit veus, músiques de ràdio... Segons sembla. I he vingut. Feina d’inspecció. Vol veure el document acreditatiu?
Maria (seca): Sí.
(Ell queda tallat. Treu el document i l’hi passa en silenci. Maria
l’agafa, el mira i l’hi torna.)
Joan: Ara és vostè qui ha d’explicar-se. Se n’ha d’anar. Tregui el
trípode i vagi-se’n.
Maria: No pateixi, ja ho pensava fer. Ho he deixat córrer.