Page 62 - BAT Llengua catalana i literatura 2

EL MÈTODE GRÖNHOLM
El mètode Grönholm (2003), de Jordi Galceran, pre- senta quatre personatges en un procés de selecció de personal per a una multinacional sueca. El càrrec a què opten és d’alt nivell. Mercè, una de les quatre candidates, llegeix una nota que els fa arribar l’or- ganització.
1 Mercè (llegint): “Bon dia i benvinguts. Com ja els vam avançar, aquesta és la darrera fase del pro- cés de selecció per accedir al càrrec de director comercial de Dekia. Vostès són els últims aspi-
5 rants. Sabem que aquesta no és una prova habi- tual. Seguim el protocol establert per la nostra central a Suècia. Si en algun moment consideren que alguna de les propostes que els farem no és acceptable per vostès, poden abandonar el pro-
10 cés. La porta és oberta. Si surten d’aquesta sala, però, sigui pel motiu que sigui, entendrem que renuncien a continuar aspirant al càrrec. La pri- mera prova és la següent. Els hem dit que són els últims aspirants, però no són els últims quatre
15 aspirants. Només hi ha tres autèntics aspirants. Un de vostès és un membre del nostre departa- ment de selecció de personal. Juntament amb el sobre han trobat un cronòmetre. Tenen deu minuts per esbrinar qui de vostès no és un autèn-
20 tic candidat. Sisplau, posin en funcionament el cronòmetre. És el botó de la dreta.” I ja està.
Carles: Collons.
Enric: A veure, un moment... O sigui que un de nosaltres no és...
25 Carles: És ben clar.
Mercè: I hem d’esbrinar qui és.
Ferran: Pensava que això seria una entrevista.
Mercè: Jo he de fer alguna cosa amb el rellotge.
Enric: Hi ha un candidat que no és candidat. I hem 30 de descobrir qui és.
Mercè: Això ja ho hem entès. Enric: Que bo.
Ferran: Bo?
Enric: La prova. Descobrir qui menteix. És bona, 35 perquè, és clar, quan hem entrat tots pensàvem que érem iguals, que érem candidats, i ara resul-
ta que no.
Mercè: Què, l’engego?
(Mercè prem el botó del cronòmetre.) 40 Mercè: Deu minuts.
Enric: A veure: Situem-nos. Un de nosaltres no és... real.
(Pausa. Tots quatre es miren.)
Mercè: O sigui, que l’entrevistador és un de vosal-
45 tres.
Ferran: Potser ets tu.
Mercè: Jo? No, jo no ho soc.
Ferran: Hi ha algú que està fingint. Podem ser qualsevol.
50 Enric: Tenim deu minuts. No és gaire temps. Crec que és més ràpid descartar que no pas intentar descobrir qui és l’impostor.
Ferran (irònic): L’impostor.
Enric: Hi ha una cosa que, d’entrada, és clara. Vos-
55 altres dos us coneixeu. (Mercè i carleS es miren.)
Carles: Però feia temps que no ens vèiem.
Enric: Però si un de vosaltres és el candidat fals, ho podreu esbrinar més fàcilment. Sabeu coses l’un 60 de l’altre. Només tenim deu minuts. Us interessa descartar ràpid, així teniu una persona menys de
qui preocupar-vos. Què en dieu?
Mercè: Un moment. Deixa’m pensar.
Carles: Les coses que jo sé de la Mercè són de fa 65 temps, tampoc és...
Mercè: Espera, Carles. Abans de dir res, pensa. Carles: Què vols que pensi?
Mercè: Només som quatre.
Carles: Sí, i què.
70 Mercè: Res. Pensa en el que ens han demanat. Es tracta de veure qui és capaç de descobrir-ho i qui no n’és capaç.
Carles: Ah, ja.
(carleS es mira Ferran i enric.)
75 Ferran: No ens diran res. Enric: Per què?
Ferran: Perquè si saben alguna cosa, la saben, i el que no faran és dir-nos-la a nosaltres, perquè ens donarien un avantatge que no tenen cap neces-
80 sitat de donar-nos. És el que jo faria. Enric: No ho entenc.
278 Educacióliterària