Page 66 - BAT Llengua catalana i literatura 2

POSA’T A PROVA
13
282
Súplica
“Súplica” és un dels trenta-set poemes del recull Joana (2002), que Joan Margarit va escriure en record de la seva filla, afectada de discapacitat física i mental i morta als trenta anys, després de vuit mesos de malaltia.
1 D’aquest matí d’hivern, amable i tebi, per favor, no te’n vagis
i queda’t submergida en aquest pati, com un naufragi, dins la nostra vida.
5 Entre el llorer i els testos d’aspidistres de fulles verdes, amples i romàntiques, per favor, no te’n vagis, no te’n vagis.
Tot està preparat perquè tu hi siguis,
doncs, queda’t, per favor, i no te’n vagis. 10 Digue’m si te’n recordes: necessito
unes paraules amb la clara i fonda veu de l’absència per preguntar-te
pel teu fugaç triomf sobre el mai més. Però calles, descanses al passat,
15 aquest llit de tristesa fulgurant.
I així has anat tancant-te en la poncella de la fosca durant aquests vuit mesos, fins que ara, horroritzada per la llum, sorgeix aletejant la papallona
20 pàl·lida, furiosa, de la mort.
Però, si estàs morint-te, encara vius,
i faig esclatar l’última alegria
del teu rostre cansat
amb les petites mans entre les meves.
25 Morir-se encara és viure, em repeteixo. D’aquest matí d’hivern, amable i tebi, per favor, no te’n vagis, no te’n vagis.
JOAN MARGARIT