Page 46 - BAT Llengua catalana i literatura 2

262 Educacióliterària
JO CONFESSO
Jo confesso (2011), de Jaume Cabré, és una novel·la llarga, complexa i de gran èxit, de la qual aquí llegiràs el comença- ment. El protagonista explica la seva història, marcada pel fet de pertànyer a una família culta, però també per unes man- cances afectives que l’acompanyen al llarg de la seva vida.
1 Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable. De sobte havia entès que sem- pre havia estat sol, que mai no havia pogut comptar amb
5 els pares ni amb un Déu a qui encarregar la cerca de solu- cions malgrat que, a mesura que creixia, m’hagués avesat a delegar en creences imprecises i en lectures ben diverses el pes del pensament i la responsabilitat dels meus actes. Ahir dimarts a la nit, tornant de casa d’en Dalmau, mentre
10 entomava el ruixat, vaig arribar a la conclusió que aquesta càrrega em pertany només a mi. I que els meus encerts i els meus errors són responsabilitat meva i només meva. M’han fet falta seixanta anys per veure-ho. Espero que m’entenguis i que comprenguis que em sento desemparat, sol i absoluta-
15 ment enyorat de tu. Malgrat la distància que ens separa, tu em serveixes d’exemple. Malgrat el pànic, ara ja no accepto cap fusta per surar. Malgrat algunes insinuacions, em man- tinc sense creences, sense sacerdots, sense codis consensu- ats que m’aplanin el camí cap a no sé on. Em sento vell, i
20 la dama de la dalla m’invita a seguir-la. Veig que ha mogut l’alfil negre i em convida, amb un gest educat, a prosseguir la partida. Sap que vaig molt curt de peons. Tot i això, enca- ra no és l’endemà i miro quina peça puc moure. Soc jo sol davant del paper, la meva darrera oportunitat.