Page 47 - BAT Llengua catalana i literatura 2

TEXT I ACTIVITATS
13
25 No et fiïs gaire de mi. En aquest gènere tan procliu a la men- tida com és el record escrit per a un sol lector, sé que tendiré a caure sempre amb les quatre potes a terra, com els gats; però faré un esforç per no inventar gaire. Tot va ser així i pitjor. Ja sé que te n’havia d’haver parlat fa temps; però és
30 difícil i ara mateix no sé com posar-m’hi.
Tot va començar, en el fons, fa més de cinc-cents anys, quan aquell home turmentat va decidir demanar l’ingrés a Sant Pere del Burgal. Si no ho hagués fet, o si el pare prior dom Josep de Sant Bartomeu s’hagués mantingut en la negativa,
35 ara no t’estaria explicant tot això que et vull contar. Però no soc capaç de remuntar-me tan enllà. Començaré més ençà. Molt més ençà.
—El pare... A veure, fill meu. Al pare...
No, no; tampoc no vull començar per aquí, no. És millor 40 començar pel despatx des d’on estic escrivint, davant del teu impressionant autoretrat. El despatx és el meu món, la meva vida, el meu univers on té cabuda quasi tot excepte l’amor. Quan jo corria pel pis amb pantalons curts i les mans plenes de penellons pel fred de les tardors i els hiverns, hi 45 tenia vedada l’entrada si no era en moments puntuals. Si no, ho havia de fer de manera clandestina. Me’n coneixia tots els racons, i durant uns anys hi vaig tenir una plaça fortificada i secreta rere el sofà, que havia de desmantellar després de cada incursió perquè la Lola Xica no me la des- 50 cobrís quan hi passés la baieta. Però sempre que hi entra- va legalment m’havia de comportar com si hi estigués de visita, amb les mans al darrere mentre el pare m’ensenyava l’últim manuscrit que he trobat en una botiga depaupera- da de Berlín, fixa’t, i alerta on poses les mans, que no vull 55 haver-te de renyar. L’Adrià es va inclinar sobre el manuscrit,
molt encuriosit.
—És en alemany, oi? —avançant la mà, com qui no vol. —Pst! la vista als dits! —Li va picar la mà.— Què deies? —Que és en alemany, oi? —fregant-se la mà adolorida.
60 —Sí.
—Jo vull aprendre alemany.
Fèlix Ardèvol es va mirar amb orgull el seu fill i li va dir ben aviat podràs començar a aprendre’n, fill meu.
JAUME CABRÉ
1 Llegeix aquest passatge i respon:
En aquest gènere tan procliu a la mentida com és el record escrit per a un sol lector, sé que tendiré a caure sempre amb les quatre potes a terra, com els gats; però faré un esforç per no inventar gaire. Tot va ser així i pitjor. Ja sé que te n’havia d’haver parlat fa temps; però és difícil i ara mateix no sé com posar-m’hi.
a En quin sentit el que segueix podria ser una carta? I una confessió? I unes memòries?
b Què vol dir “tendiré a caure sempre amb les quatre potes
a terra, com els gats; però faré un esforç per no inventar gaire”?
2 Identifica les tres possibles ma- neres que es planteja el narrador de començar el seu relat. Què ens indiquen sobre el tipus de novel·la que presumiblement llegirem?
3 Escriu el nom, el cognom i l’edat del narrador. Després, fes un breu resum dels seus sentiments i pen- saments.
4 Explica el sentit de les imatges de la dama de la dalla i de la partida d’escacs.
5 Detecta i copia un passatge en el qual es produeix un canvi subtil de punt de vista narratiu. Després, explica en què consisteix el canvi.
6 Valora si el text que has llegit, que és el començament de la novel·la, desvetlla l’interès del lector per continuar llegint.
Educació literària 263