Page 43 - BAT Llengua catalana i literatura 2

La narrativa, la poesia i el teatre a partir dels anys setanta
13
14 Albert Sánchez Piñol
Albert Sánchez i Piñol (1965), antropòleg, es va donar a conèixer amb l’assaig Pallassos i monstres: la història tragicòmica de vuit dictadors africans (2000), tot i que ràpidament es va decantar cap a la narrativa. Ha escrit reculls de relats breus, com Les edats d’or (2001) i Tretze tristos tràngols (2008), i novel·les, com Pandora al Congo (2005) i, sobretot, La pell freda (2002), un relat d’aventures que discorre en un ambient exòtic i ple de criatures fantàstiques i antropomòrfiques que ha tingut un gran èxit de públic i ha esdevingut l’obra catalana de tots els temps traduïda a més llengües. Recentment, s’ha dedicat a la ficció històrica, amb Victus. 1714 (2012) i la seva seqüela Vae victus (2015). Es tracta de dues llargues novel- les sobre la guerra de Successió a Catalunya i la repressió borbònica.
15 Toni Sala
Toni Sala i Isern (1969) compagina la seva tasca d’escriptor amb la docèn- cia. La seva trajectòria com a narrador es va iniciar amb el recull de con- tes Entomologia (1997), gènere que va continuar conreant a Bones notícies (2001) i Un relat de la nova immigració africana (2004). Com a novel·lista, ha publicat Pere Marín (1998), Goril·la blanc: memòries d’en Floquet de Neu (2003), Rodalies (2004) i Autoestop (2007). La seva novel·la Els nois (2014) parla dels efectes que té la mort d’algú sobre aquells a qui era proper i que el sobreviuen, així com del sexe i del destí.
16 Najat El Hachmi
Najat El Hachmi (1979), nascuda a Beni Sidel, a la província marroquina de Nador, es va donar a conèixer en el món de les lletres catalanes el 2004, amb l’obra autobiogràfica Jo també soc catalana, que relata la història del seu arrelament al nostre país després d’arribar-hi als vuit anys. Es va con- sagrar com a narradora amb la novel·la L’últim patriarca (2008), que retra- ta l’enfrontament entre un pare marroquí i una filla que s’incorpora als valors de la societat occidental. La van seguir les novel·les La caçadora de cossos (2011), La filla estrangera (2015) i Mare de llet i mel (2018), centrades en la mateixa problemàtica i amb un enfocament alliberador i feminista.
L’ÚLTIM PATRIARCA
[...] Mimoun va aprendre a córrer. A córrer tan de pressa com li permetien els peus damunt les pedres dels camins polsosos o els camps erms. Corria per llocs on l’avi no arribava o bé ho feia tan de pressa que no podia agafar-lo. Llavors devia dir allò de ja t’atraparé, ja, tard o d’hora t’atraparé i t’acabarà caient la pell de tant que rebràs. Però quan el tenia a prop ja era difícil que se’n recordés. I l’àvia el duia a curar de tant en tant, convençuda de la singularitat de la seva naturalesa. El portava fins a aquella casa feta només d’una habitació, l’esperava una dona tot voltada d’olors estranyes que el feia seure a prop seu. La senyora, tota tatuada des de sota el llavi fins allà on començava el seu vestit, pastava durant una estona l’alfolba molta amb la seva saliva. Tfu, feia, i escopia dins del pot per continuar remenant amb els dits gruixuts gruixuts.
Educació literària 259