Page 40 - BAT Llengua catalana i literatura 2

256 Educacióliterària
8 Jaume Cabré
Jaume Cabré i Fabré (1947), un dels cinc fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs, és conegut, sobretot, per la seva dedicació a la novel·la històrica, encara que també ha fet guions televisius i radiofònics, literatura infantil i juvenil i assaig. Cabré es va iniciar en la novel·la històrica amb La tera- nyina (1984), centrada en els esdeveniments de la Setmana Tràgica, i Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984), que tracta de la intolerància religiosa i està situada al primer quart del segle xx. La novel·la històrica serveix sovint a Cabré de motllo narratiu per expressar la seva reflexió sobre l’ús i l’abús del poder que es produeix en diferents moments de la història. És el cas, entre d’altres, de Senyoria (1992), ambientada al final del segle xviii a Bar- celona i a Mura, o Les veus del Pamano (2004), en què denuncia la repres- sió de la postguerra franquista a la comarca del Pallars. Jo confesso (2011) és una vasta reflexió sobre la idea del mal en la història de la humanitat. Recentment ha publicat Quan arriba la penombra (2017), un recull de con- tes que exploren la violència i la maldat com a part de la condició huma- na, i la novel·la curta Consumits pel foc (2021).
SENYORIA
Era la primera nit que passava sol després de trenta anys de dormir al costat de la pobra Remei, i quan el costum se’t fica pell endins és més fort que tu i et penses que és impossible viure i dormir sense aquella dona, pobra. Era la seva Nit de Difunts i en Ciset plorava i tossia; feia dies que la tos li clavava les urpes als pulmons i ara, a més, es barrejava amb la seva pena. Mai no hauria dit que s’estimava tant la Remei; o no és que se l’estimés sinó que la trobava a faltar. Mai no hauria dit que la trobaria a faltar tant. Es va arraulir dintre de la manta amb què s’havia cobert; feia fred i a fora plovia copiosament com si, no havent arribat encara el dia de Sant Martí, el cel estigués buidant existències per poder respectar l’estiuet amb garanties quan en fos hora. El Ciset mirà la claror dèbil de l’espelma acabada d’encetar. Va sentir una tremolor i es cobrí millor amb la manta.
9 Quim Monzó
Quim Monzó és el nom amb què signa l’escriptor Joaquim Monzó i Gómez (1952), conegut, sobretot, com a contista, amb reculls com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1994) o Guadalajara (1996). Com a novel·lista, va debutar amb L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976) i ha publicat també Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989).
En conjunt, Monzó, en la seva narrativa, que ha tingut un gran èxit tant entre els crítics com entre els lectors, selecciona aquells elements de la realitat que ens apareixen com a més absurds, amb una intenció a vegades humorística, però sovint, també, per fer una crítica subtil de les contradic- cions del món contemporani. Monzó ha destacat també com a articulista, amb reculls com El dia del Senyor (1984) o Tot és mentida (2000), i com a traductor d’autors anglesos com Truman Capote, J. D. Salinger, Ray Brad- bury, Roald Dalh o Mary Shelley, entre d’altres.