Page 25 - BAT Literatura catalana

La literatura medieval: dels orígens al segle xiv
120
Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner (1265-1336) va ser escrita entre el 1325 i el 1328. És una obra més extensa que les dues anteriors i abraça més d’un segle d’història dels reis d’Aragó, des del naixement de Jaume I fins a la coronació del rei Alfons III. Muntaner ressegueix, gairebé a la manera d’unes memòries, les relacions que al llarg de la seva vida va mantenir amb el casal de Barcelona, especialment la seva participació en la con- questa de Menorca i en la campanya militar dels almogàvers a la Mediter- rània oriental, a les ordres de Roger de Flor.
RAMON MUNTANER, HOME DE CONFIANÇA DELS REIS D’ARAGÓ
Muntaner va estar molt lligat a la família comtal des de la infantesa. Als nou anys va po- der veure Jaume I a l’alberg que la seva família tenia a Peralada (Alt Empordà) i als deu anys va formar part del seguici que va acompanyar Pere II a París. A banda de la seva par- ticipació en les campanyes militars, va ocupar altres càrrecs al servei del rei. L’any 1315 va rebre la darrera missió: acompanyar des de Sicília fins a Perpinyà el petit Jaume, fill de l’infant Ferran i futur rei Jaume III de Mallorca. Muntaner noliejà la nau, buscà les dides adients per a un infant de quaranta dies, va fer la travessia i, quan finalment el va poder lliurar sa i estalvi a les autoritats de Perpinyà, no va saber separar-se del nadó sense un intens enyorament: “Què us diré? Els quinze dies que vaig estar-me a Perpinyà, cada dia anava a veure dues vegades el senyor infant, i tant l’enyorava quan me’n vaig separar que no sabia què em passava.”
La seva narració se centra exclusivament en fets reals, però té la intenció de mostrar com les gestes dels reis d’Aragó són providencials, és a dir, fruit del favor que Déu fa a la família comtal. D’aquesta primera premissa ide- ològica se’n deriven d’altres. En primer lloc, el monarquisme, que li fa veure en els reis d’Aragó uns veritables models de prínceps cristians, per la seva magnanimitat, pel sentit que tenen de la justícia i per la proximitat que mantenen amb els seus súbdits. En segon lloc, l’exaltació de la unitat política de la nació, entesa com a conjunt de regnes que emanen del casal dels comtes de Barcelona. I, finalment, però no per això menys important, l’elogi de la llengua catalana i de la seva unitat arreu del domini lingüístic.
Muntaner expressa aquestes idees en un llenguatge narratiu àgil i viu, car- regat de trets d’oralitat, amb constants interpel·lacions als oïdors —espe- cialment amb la cèlebre fórmula “Què us diré?”—, i que recorre sovint al llenguatge col·loquial.
Crònica de Pere el Cerimoniós
El rei Pere III, dit el Cerimoniós (1320-1387), es complaïa en la lectura del Llibre dels fets del seu besavi Jaume I i probablement s’hi va inspirar per escriure la seva Crònica un segle més tard. Com Jaume I, el Cerimoniós fa una breu presentació dels seus antecedents familiars i va repassant en sis capítols els principals afers del seu regnat, tot justificant la seva política.
Aquesta crònica es diferencia molt de les tres anteriors perquè no presenta el to heroic que les caracteritza. Ben al contrari, Pere III encarrega als seus col- laboradors que redactin certs passatges en forma de dietari a partir de docu- ments oficials. Però hi ha dos aspectes que l’acosten a l’estil de Jaume I: l’ús d’expressions en altres llengües i la inclusió de records personals del rei.
CRÒNIQUES
Jaume I Bernat Desclot
Ramon Muntaner Pere III
Regnats
ALFONS I (1162-1196)
PERE I (1196-1213)
JAUME I (1213-1276)
PERE II (1276-1285)
ALFONS II (1285-1291)
JAUME II (1291-1327)
ALFONS III (1327-1336)
PERE III (1336-1387)
Quin regnat és el més tractat en el conjunt de les cròniques? A què creus que es deu aquest fet?
Cròniques
Educació literària 55