Page 23 - BAT Literatura catalana

La literatura medieval: dels orígens al segle xiv
120
4.2 La narració literària dels fets històrics: les Cròniques
Cadascuna de les quatre cròniques —de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III— té uns trets i un estil particular, però totes són obres narratives que retraten un moment històric i que comparteixen en major o menor grau les característiques següents:
La voluntat de deixar constància d’uns fets històrics, tot i que moltes vegades idealitzats, que el narrador protagonitza o amb els quals té una gran proximitat.
El to del relat és heroic, malgrat que sovint s’hi entreveuen els sentiments més personals del narrador o dels mateixos monarques.
La intenció és propagandística, perquè pretenen justificar la política i les decisions reials.
L’entusiasme patriòtic envers la corona catalanoaragonesa i la llengua catalana, així com el fervor monàrquic davant de les gestes i el tarannà dels reis del casal d’Aragó. En aquest sentit, les cròniques havien de servir de mirall o model per als futurs reis de la dinastia catalana.
El providencialisme, és a dir, la convicció que les gestes dels reis catalans eren inspirades i afavorides per Déu.
ELOGI DELS REIS D’ARAGÓ
Tingueu per cert que els bons senyors ajuden els seus vassalls a prosperar, i més que cap altre ho fan els del casal d’Aragó, els quals, més que senyors dels seus vassalls, sembla que els siguin companys. Per això, si hom considera com de cruament tracten els altres reis del món els seus vassalls i, en canvi, les consideracions que tenen als seus els reis del casal d’Aragó, hom hauria de besar la terra que trepitja.
I si algú em demana: —En Muntaner, quines són aquestes consideracions?, jo us ho diré. [...] guien per la veritat i la rectitud els seus nobles, prelats, cavallers, ciutadans i homes de viles i de masos [...] sempre els donen i els fan moltes concessions [...] tothom pot parlar amb ells tant com li demani el seu cor, i tothom serà benvolentment escoltat i rebrà una resposta més benvolent encara [...] si fan grans festes, hi conviden tota la bona gent, i mengen davant de tothom i allà on mengen tots els convidats [...] si un noble, un prelat, un ciutadà, un vilatà, un pagès o qualsevol altre súbdit els envia fruita o vi o altres coses, no hi ha dubte que s’ho menjaran; i també acceptaran les invitacions als seus castells, vi- les, llocs i cases al camp, i menjaran tot el que els hagin preparat i dormiran en les cambres que els hauran disposat.
Llegeix atentament aquest elogi dels reis d’Aragó que fa Ramon Muntaner i digues quines de les característiques de les cròniques s’hi poden identificar.
Educació literària 53