Page 24 - BAT Literatura catalana

Jaume I pintat en una taula que es conserva al Museu del Llenguadoc de Montpeller
Llibre dels fets de Jaume I
La primera obra narrativa medieval de temàtica històrica és el Llibre dels fets de Jaume I (1208-1276), redactat probablement durant els darrers anys de vida d’aquest rei. Es tracta d’una obra autobiogràfica, que s’inicia amb uns breus antecedents familiars del monarca i que ràpidament presenta el seu engendrament i el seu naixement. Exposades les dificultats inicials del seu regnat, s’hi narren les conquestes de Mallorca, València i Múrcia i el viatge a Lió per intentar organitzar, sense èxit, una croada. El relat es tanca amb la mort del rei a València.
Jaume I, com a rei, assegura la pau i administra justícia entre els seus súb- dits. Com a cavaller, és l’heroi conqueridor de terres per a la cristiandat. Aquests papers, però, no oculten el fons humà d’algú que pateix, emma- lalteix i s’emociona quan el moment ho demana, per exemple en conèixer la notícia de la mort en combat dels germans Montcada o en veure onejar la senyera reial a la ciutat de València.
La narració és en primera persona i, com correspon a un rei, Jaume I fa servir el plural majestàtic, concretament el pronom Nos. Pel que fa al llen- guatge, és viu, impregnat d’oralitat, fins i tot de fragments en altres llen- gües, oracions inacabades, etc.
Crònica de Bernat Desclot
Aquesta obra, que també duu el títol de Llibre del rei en Pere d’Aragó i dels seus antecessors passats, va ser escrita per Bernat Desclot, que se suposa que va ser un funcionari de la cúria reial, potser algú anomenat Bernat Escrivà, entre 1280 i 1288, data de la seva mort.
El focus d’aquesta obra és el regnat de Pere II, especialment l’enfronta- ment d’aquest rei català amb França i el Papa per l’illa de Sicília. Tanma- teix, el primer terç de l’obra es refereix als regnats anteriors a Pere II. Com a base del seu treball, Desclot combina la reconstrucció de fets contempo- ranis mitjançant diversos testimonis amb la consulta de documents que tenia al seu abast a l’arxiu reial. Només en la primera part l’autor recorre també a fonts llegendàries.
L’expressivitat dels diàlegs és notable i reflecteix amb precisió la situació anímica i els sentiments dels personatges. L’estil de Desclot és sobri, equi- librat i diàfan.
54 Educacióliterària
Còpia manuscrita de la Crònica de Bernat Desclot (entre 1300 i 1350), propietat de la Biblioteca de Catalunya