Page 11 - BAT Literatura catalana

La literatura medieval: dels orígens al segle xiv
2
2.5 Els trobadors catalans
La poesia dels trobadors, expressada en llengua occitana, s’inclou en la història de la literatura catalana perquè, de fet, la lírica trobadoresca va esdevenir un model lingüístic i literari per a tots els poetes europeus, però especialment per als catalans. Fins a la batalla de Muret (1213), els com- tats occitans i els catalans van mantenir un fort lligam polític. A partir d’aquesta data, es van mantenir les relacions culturals entre els territoris d’una i altra banda dels Pirineus, i la casa comtal de Barcelona continuava sentint com un patrimoni propi la lírica dels trobadors.
De fet, no serà fins als segles xiv i xv que els poetes catalans comencin a evolucionar, tant en l’aspecte lingüístic, adoptant progressivament el català, com en els temes, enriquint o contravenint la filosofia de l’amor cortès.
Els autors més destacats que Catalunya aporta a la poesia trobadoresca són els següents:
Guillem de Berguedà (a. 1138-a. 1196) destaca pels seus sirventesos. S’ha fet especialment famós el que blasma el marquès de Mataplana, lloat des- prés pel mateix trobador en el moment de la seva mort, en un plany que també s’ha fet cèlebre.
El rei Alfons I el Cast (1154-1196), primer rei de la corona catalanoara- gonesa i anomenat també el Trobador, perquè ell mateix va compondre cançons.
Guillem de Cabestany (~1162-~1212), trobador rossellonès cèlebre per les seves cançons i també per la vida que se n’explica als cançoners.
Cerverí de Girona, nom poètic de Guillem de Cervera (a. 1259-d. 1285), el trobador català més important de la segona meitat del segle xiii i de qui s’ha conservat un cançoner ampli que toca temes diversos.
LA LLEGENDA DEL COR MENJAT
En la vida de Guillem de Ca- bestany, s’atribueix a aquest trobador la llegenda del cor menjat. Segons aquesta his- tòria, Guillem de Cabestany estimava Saurimonda, esposa de Raimon de Castell-Rosse- lló. El marit, gelós, va matar el trobador, va extreure-li el cor i el va donar ben pebrat i rostit a la dama. Saurimonda, després d’haver-se’l menjat de gust i saber de quina menja es tractava, es va suïcidar per amor. La llegenda es tanca amb la decisió del rei d’Aragó d’honorar la parella i empre- sonar el gelós.
Educació literària 41