Page 10 - BAT Literatura catalana

Capitell del claustre del monestir de Sant Cugat, que mostra uns joglars cap per avall.
Coneixes alguna manifestació cultural actual que, com el sirventès, utilitzi melodies conegudes i se n’aprofiti per fer sàtira?
2.4 Els gèneres trobadorescos
La lírica trobadoresca va desenvolupar diferents gèneres poètics:
La cançó. És el gènere amorós per excel·lència i les seves estrofes o cobles (entre cinc i set) ressegueixen el procés d’enamorament i la fidelitat del trobador respecte a la dama. La tornada, més breu que una estrofa, es va repetint i sol contenir el senhal, mot en clau que encobreix el nom de la dama.
La dansa i la balada. Són també de temàtica amorosa, però aptes per ser ballades. Mètricament i musicalment es diferencien de la cançó per la pre- sència d’un refranh breu que es va repetint i que va cantant el cor, a dife- rència de les cobles, que canta el solista.
L’alba. Se situa en un moment concret de l’experiència amorosa: el comiat dels amants a la matinada després d’haver passat una nit junts.
La pastorel·la. Pertany també a l’àmbit de la poesia amorosa, però pren la forma d’un diàleg entre un cavaller i una pastora que és requerida d’amor, normalment en un espai natural.
La tensó i el partiment. Són gèneres poètics dialogats en què dos troba- dors, reals o fingits, debaten sobre un tema amorós, literari, moral, polític, etc., en estrofes alternes.
El sirventès. És un gènere de tema moral o polític que els trobadors uti- litzen per polemitzar amb un altre personatge o fer-ne la sàtira. Aquesta arma propagandística implicava de vegades escriure una nova lletra sobre una melodia anterior prou coneguda.
El plany. És l’elogi fúnebre en record del senyor o amic traspassat.
Les cançons dels trobadors s’aplegaven en cançoners, reculls en els quals els poemes poden anar precedits d’uns breus textos narratius, anome- nats vides i razós, que donen notícia, respectivament, de la biografia i les circumstàncies de composició dels poemes que els segueixen. Algunes d’aquestes vides van generar una certa llegenda al voltant dels autors, que sovint és més recordada que els mateixos poemes.
El cançoner Gil, que conté composicions de diversos autors, va ser copiat a mitjan segle xiv sense notació musical, potser perquè es va transcriure la poesia per ser llegida, però no cantada. Es conserva a la Biblioteca de Cata- lunya.
40 Educacióliterària