Page 40 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

Uns nens van a la guerra
“Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó!”, sembla que va exclamar Frederica Montseny, ministra de Sanitat durant la Segona República Espanyola, en veure una colla de joves cridats a files durant la Guerra Civil. En total, uns 30.000 nois nascuts el 1920: se’ls va anomenar “la lleva del biberó”.
La Guerra Civil
Esclata la Guerra Civil
Una sèrie d’escàndols de corrupció van causar la fi del govern del Bienni Negre, i Niceto Alcalá Zamora, el presi- dent de la República, va convocar eleccions el 16 de febrer de 1936.
• Els grups d’esquerres es van presentar formant coa- lició amb el nom de Front Popular. Fins i tot els grups anarquistes, encapçalats per la CNT, li van donar suport, fet excepcional ja que l’anarquisme no participava de la política.
• Els grups de dretes també es van presentar units; a Catalunya amb el nom de Front Català d’Ordre.
1 Què anticipava la creació de dos fronts polítics de cara a les eleccions?
La polarització de la vida política en dos blocs irrecon- ciliables anunciava un enfrontament que no tardaria a produir-se. El triomf indiscutible del Front Popular no va agradar als poders econòmics i militars que donaven suport a les dretes i de seguida van preparar un cop d’es- tat militar per enderrocar el govern d’esquerres.
El 18 de juliol de 1936 un grup de militars es va alçar contra la República des de diferents llocs d’Espanya. En alguns indrets el cop va triomfar, en altres va fracassar. Això va permetre que la República pogués fer front a la rebel·lió. Començava d’aquesta manera una sagnant guerra civil de funestes conseqüències.
Qui eren els rebels?
La rebel·lió militar va triomfar a diferents zones d’Espanya:
• Al Marroc espanyol, on hi havia gran part de l’exèrcit, el tinent coronel Yagüe va aconseguir el control de la situació. Des de les Canàries, el general Franco s’hi va afegir i es va situar al capdavant de l’exèrcit d’Àfrica.
• A Andalusia el general Queipo de Llano va encapça- lar la rebel·lió a Sevilla. Aquest militar va destacar per l’aparell propagandístic i pels seus discursos radiofò- nics en pro de la rebel·lió feixista.
• A Navarra, el general Mola, que havia de ser el líder dels revoltats, va aconseguir controlar gran part del centre i del nord de la Península.
• Ciutats com Burgos, Saragossa, Pamplona i Sala- manca van quedar des del principi a mans dels rebels, que es van autoanomenar nacionals.
Qui hi havia a la zona republicana?
La República va controlar les principals regions del país:
• Madrid, que durant la contesa va tenir el front de guerra a les portes de la ciutat, va resistir. Aquest fet era cab- dal per a la República: les reserves d’or del Banc d’Es- panya, les seus de les ambaixades i la conservació de la capital de l’Estat aportaven una bona dosi de moral.
• Catalunya també era important ja que concentrava la majoria d’indústries.
• València i la regió mediterrània permetien a la Repú- blica abastir-se de productes agraris.
• Astúries, Cantàbria i Biscaia —gran part del nord peninsular— asseguraven al govern republicà matèries primeres per a la fabricació d’armes.
A més d’aquestes zones, la República va quedar-se amb la majoria de la flota espanyola i de l’aviació.
Franco i altres militars rebels
Milicians republicans