Page 38 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

La Segona República Espanyola Catalunya durant la Segona República
A Catalunya el triomf de les forces republicanes va ser aclaparador. L’any 1931, diferents grups catalanistes de centre i de l’esquerra moderada van decidir aglutinar-se en un sol partit, Esquerra Republicana de Catalunya, amb Francesc Macià (1859-1933) i Lluís Companys (1882-1940) com a figures més destacades.
El triomf d’aquesta formació política en les eleccions municipals va possibilitar que Francesc Macià pro- clamés la República Catalana. Pressionat pels polítics estatals, i després de llargues negociacions, va haver de fer marxa enrere i substituir la República Catalana per un govern autònom provisional —la Generalitat de Cata- lunya— mentre s’esperava l’aprovació d’un estatut d’au- tonomia.
6 Per què no va quallar la República catalana?
Francesc Macià proclamant la República Catalana des del balcó de la Generalitat (1931)
La restauració de la Generalitat
L’any 1932 es va aprovar l’Estatut i Catalunya va passar a ser una regió autònoma dins de l’Estat espanyol, amb Francesc Macià com a president. Quan va morir, el dia de Nadal de 1933, Lluís Companys el va succeir i va ocu- par-ne el càrrec fins que va ser afusellat per ordre del general Francisco Franco.
El govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys a la presó (1934)
L’acciódegoverndelaGeneralitatdel’èpocarepublicanava ser complicada. L’auge de l’anarquisme a Catalunya, amb les vagues i els disturbis consegüents, va entorpir la tasca de govern. Quan a finals de l’any 1933 les forces de dretes van guanyar les eleccions espanyoles, la situació es va complicar encara més; de manera que l’octubre de 1934, després d’una vaga general i de la proclamació de l’Estat català per part de Companys, el govern espanyol va sus- pendre l’autonomia i va fer empresonar els membres del govern de Catalunya. Amb el triomf de les esquerres l’any 1936, Catalunya va recuperar l’autogovern, però l’esclat de la Guerra Civil va estroncar-ho tot.
MACIÀ, COMPANYS
Francesc Macià
Lluís Companys
Francesc Macià i Lluís Companys van ser els líders més destacats d’Esquerra Republi­ cana en temps de la Segona República. Tots dos han esdevingut símbols de la Catalunya contemporània, malgrat provenir de sensibilitats diferents.
Macià, “l’avi”, com popularment se’l coneixia, representava la branca més catalanista del partit. Havia estat militant d’Estat Català, un partit independentista, i havia rebut formació militar. Va ser el primer president de la Generalitat restaurada.
Companys, un advocat que va destacar per ser un ferm defensor dels sindicalistes, va mostrar més preocupació pels temes socials. A la mort de Macià, va presidir la Genera­ litat. No va ser un mandat fàcil. Els fets del 6 d’octubre de 1934, amb la proclamació de l’Estat català, el van portar a la presó. Recuperada la presidència després del triomf de les esquerres, va haver de fer front a la guerra i a la situació revolucionària que va viure Catalunya. L’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes el va obligar a exiliar­se a França, però quan aquest país va ser ocupat pels nazis, la Gestapo, a instàncies de Franco, el va capturar i el va lliurar a les autoritats franquistes, que el van afusellar el 15 d’octubre de 1940.