Page 37 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

Avança 6 125
• El problema religiós. L’Església catòlica havia estat una altra institució amb forta presència en la vida polí- tica espanyola. La República va fer un esforç per secu­ laritzar* la societat espanyola. Un conjunt de lleis —llei del divorci, matrimoni civil, secularització dels cementi- ris, llibertat de culte, dissolució dels jesuïtes i naciona- lització dels seus béns— va ser la causa principal que la majoria de l’Església catòlica donés l’esquena al nou règim. L’anticlericalisme de molts sectors de la pobla- ció, que sovint atacaven i assaltaven les esglésies, tam- poc no va ajudar a resoldre la qüestió religiosa.
• El problema regional. La Segona República va intentar resoldre les aspiracions d’autogovern d’algunes regions com ara Catalunya i el País Basc. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932 —l’Estatut de Núria— es va aprovar després de fortes discussions al Parlament de Madrid i de patir moltes retallades. L’intent de cop d’estat per part del general Sanjurjo —la sanjurjada— va accele- rar-ne l’aprovació. L’Estatut va ser acollit amb gran entu- siasme per part dels catalans. A la resta de l’Estat, en canvi, va ser vist amb recel.
• L’ordre públic. La radicalització que es vivia en la societat espanyola va comportar seriosos problemes d’ordre públic. Els partits i els sindicats revolucionaris —socialistes, comunistes, trotskistes...— van dificultar la vida política amb contínues vagues i accions revolu- cionàries. Allà on l’anarquisme era hegemònic entre el moviment obrer, com ara a Catalunya, els problemes d’ordre públic van ser encara més greus.
* Secularitzar Sostreure de la influència religiosa algun aspecte de la vida de les persones.
• Els moviments feixistes. Com a la resta d’Europa, Espanya no va sortir indemne de les doctrines totali- tàries. Els diferents grups feixistes van acabar agluti- nant-se a l’entorn de la figura de José Antonio Primo de Rivera, fundador l’any 1933 de Falange Española, un partit que s’inspirava en el partit feixista italià i que va tenir el suport de grans industrials, banquers, terra- tinents i militars.
5
Creus que una organització com la Falange hauria de ser il·legal avui?
José Antonio Primo de Rivera
La Falange repetia
els esquemes del feixisme italià
LA REVOLTA MINERA DE L’ALT LLOBREGAT
Detinguts després dels fets de Fígols (1932)
Un dels grups anarquistes més actius va ser la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), que, juntament amb la CNT, va organitzar el gener de 1932 una vaga general que va tenir com a escenari les comarques del Bages i el Berguedà i que va afectar sobretot el sector miner. Els revolucionaris van declarar el comu­ nisme llibertari i van arribar a controlar alguns munici­ pis. El govern de la República va respondre enviant l’exèrcit, que va reprimir la revolta. Molts anarquis­ tes van ser detinguts i empresonats i els principals líders van ser deportats a les colònies africanes.
La revolta de l’Alt Llobregat, coneguda també com els fets de Fígols, és un dels exemples que il·lustren el malestar social que existia a principis del segle xx. Altres exemples similars els trobem a Cadis (fets de Casas Viejas), Badajoz (Castilblanco) o la Rioja (Arnedo).
Cartell editat per la CNT­FAI El general Sanjurjo