Page 21 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

La guerra per les fronteres
Tot estat exerceix la seva sobirania dins l’espai limitat per les seves fronteres, unes divisions que han quedat traçades després de processos històrics. Les guerres, les expansions territorials, les independències i les des- colonitzacions, entre d’altres, han contribuït a dibuixar els mapes polítics actuals.
Les fronteres no són eternes. Moltes s’han traçat durant les darreres dècades. Una desena part de les fronteres actuals han nascut després de 1990. Actualment, dels 206 estats del món només una vintena no tenen diferències territorials amb un altre estat. Les fronteres i les disputes territorials són causa de conflicte entre els països del món.
Vídeo “Canvi de fronteres a Europa des de fa 1.000 anys”
Frontera entre Mèxic i els Estats Units
Distingim tres tipus de fronteres:
• Artificials (45% del total). Són línies rectes que no tenen en compte la realitat del territori. De vegades par- teixen comunitats entre dos estats o engloben grups humans molt diferents. Àfrica i l’Amèrica del Nord són continents amb forta presència de fronteres artificials.
• Naturals (55% del total). Estan limitades per elements físics com rius, mars i serralades.
• Fronteres-mur. Es tracta de barreres que han alçat alguns governs per tal d’impedir la lliure circulació dels ciutadans i frenar els moviments migratoris. Els murs de Palestina, Xipre, Corea, Mèxic i la tanca de Melilla en són exemples.
2 3
Document “Fronteres en disputa”
Quina frontera natural separa Argentina de Xile?
De vegades es parla de fronteres mentals. Quines
ho són? En què s’assemblen a les fronteres físiques?
Avança 2 41
Unes fronteres massa rectes
Activitat competencial
Si observes un mapa polític d’Àfrica, veuràs que hi ha fron- teres que són sospitosament massa rectes. A Europa això no passa.
1 Amb l’ajut d’un atles, digues quins països semblen traçats amb un regle.
2 Per descobrir el misteri, ens hem de remuntar al se- gle xix, a la conferència de Berlín (1884-1885), en què es van fixar les regles de joc que van permetre a les potències colonials europees “repartir-se” Àfrica.
Aquest és el testimoni d’un dels seus participants:
“Nosaltres, britànics i francesos, ens hem dedicat a dibuixar línies en mapes que mai no havia trepitjat un home blanc; ens hem regalat muntanyes, rius i llacs uns als altres, només obstaculitzats pel petit impediment que suposa que no sabíem exactament on es trobaven les muntanyes, els rius o els llacs.”
• Què està reconeixent Lord Salisbury?
• Quin tipus de fronteres es van establir, doncs? Quin perill comporten?
3 Discuteix amb els companys el sentit de l’expressió “Àfrica no és un país” en relació amb aquest reparti- ment. Consensueu una resposta i compartiu-la amb tot el grup.
+ Activitats “L’ordre polític internacional en perill”
Lord Salisbury