Page 20 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

L’Antàrtida no té amo
Des que Roald Amundsen va arribar al pol sud el 1911, la propietat de l’Antàrtida ha estat font de conflictes entre països. La diplomàcia ha permès que, lluny de ser un taller de guerra, sigui un territori dedicat a la ciència i la cooperació:
hi conviuen investigadors de més de 50 nacionalitats.
L’ordre polític internacional en perill
Conflictes entre estats
L’Estat és el protagonista principal del sistema polític mun- dial. El concepte d’Estat tal com es coneix avui comença a modelar-se a Europa a l’època del Renaixement fins a arribar a prendre forma tal com és en l’actualitat.
Aquest model d’organització estatal va anar exportant-se progressivament des d’Europa i s’ha implantat a escala mundial amb l’única excepció de l’Antàrtida, si bé alguns estats actuals reivindiquen drets sobre aquestes terres.
Al llarg de la història els estats sovint han fet ús de la guerra per resoldre les desavinences. Les principals cau- ses dels conflictes entre els estats han sigut l’aigua, els recursos alimentaris i energètics i les fronteres.
1 Com l’ús de l’aigua pot ser una arma de guerra? La guerra de l’aigua
L’aigua és motiu de conflicte arreu del món. En tractar-se d’un bé fonamental per al desenvolupament de la vida i de l’economia, alguns països han fet servir l’accés a l’ai- gua com a arma per controlar els seus enemics. La cons- trucció de preses que retenen l’aigua i eviten que circuli riu avall, la desviació de rius, la destrucció i la contaminació dels aqüífers són exemples de l’ús de l’aigua com a arma de guerra. El canvi climàtic i l’allargament dels períodes de sequera han agreujat encara més aquest problema.
Document “Conflictes actuals relacionats amb l’aigua”
En menys de cent anys el mar d’Aral ha perdut el 90% de la superfície original. (Imatges aèries, anys 1989, 2017 i 2021.)
La guerra pels recursos energètics
Els combustibles fòssils són fonamentals per a l’eco- nomia dels països occidentals. La necessitat de petroli i de gas ha determinat la política dels estats des de fa temps. Des de la primera crisi del petroli l’any 1973, quan els països de l’OPEP van aplicar restriccions als països occidentals, fins a l’actualitat, amb la guerra d’Ucraïna, aquests recursos s’han fet servir d’arma llancívola en moments de tensió. En són exemples la pujada dels preus, el tall dels oleoductes i gasoductes que transpor- ten petroli i gas o el sabotatge a aquests conductes.
Les recents guerres de l’Iraq, la tensió constant a l’Orient Mitjà i la delicada situació dels drets humans als països del Golf tenen relació directa amb el control dels com- bustibles fòssils.
L’escalfament global està agreujant el problema de la falta d’aigua.
Plataformes petrolieres