Page 30 - SEQÜÈNCIES de Llengua catatalana i literatura 4

Reflexionem sobre la llengua
El vocalisme. Contactes vocàlics
El vocalisme
En pronunciar una vocal, les cordes vocals vibren (les vocals són sono- res) i l’aire no troba cap obstrucció. Quant a l’articulació, les vocals es caracteritzen per dos trets: el grau d’obertura de la boca i el grau d’avan- çament de la llengua. Per això parlem de vocals obertes i tancades.
GRAU D’AVANÇAMENT DE LA LLENGUA
anterior
central
posterior
GRAU D’OBERTURA DE LA BOCA
tancat
mitjà tancat
i
e
u
o
mitjà
ə
mitjà obert
ɛ
ɔ
obert
a
Sabies que el so de la vocal neutra no només existeix en alguns parlars del català? També és present en moltes llengües europees, com l’anglès, l’alemany o el francès. I en el teu parlar, com es pronuncia la paraula “pianista”?
Les vocals són un element essencial de la síl·laba: en són el nucli. Els sons vocàlics poden aparèixer en síl·laba tònica o en síl·laba àtona.
Vocalisme tònic
Pel que fa a les vocals tòniques, la majoria dels parlars catalans tenen un sistema amb set vocals diferenciades, excepte el balear, que en té vuit (perquè també té la vocal neutra). Els sons vocàlics tònics no plantegen dubtes ortogràfics, ja que cada so s’escriu amb la seva grafia.
[i] [e] [ɛ] [a] [ɔ] [o] [u]
Vocalisme àton
Tots els parlars tenen un sistema vocàlic àton reduït respecte del tònic:
• Els parlars occidentals tenen cinc sons: [a], [e], [i], [o], [u].
• Els parlars orientals en tenen tres, [ə], [i], [u], ja que a i e representen el mateix so, el de vocal neutra, so intermedi entre a i e (pare, casa), i en la majoria de parlars les o àtones representen el so de [u] (canto, moto).
SO
GRAFIA
EXEMPLES
i
camí, família, illa, proteïna, diürn, unir
e
bé, carrer, Dénia, febre, Figueres, més
Elx, èxit, hivern, mel, Reus, sentència, cel
a
o
aglà, Alacant, casa, mà, Perpinyà, sac
Castellbò, cosa, repòs, ressò, soca
camió, cançó, poma, senyor, Sóller
u
llaüt, núvol, puça, ungla, Verdú, xampú