Page 42 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 3

Treballa les destreses
INTERPRETA
1. La demografia del segle xviii
Una novel·la històrica ens trasllada, mentalment, a una època concreta; la descripció d’un testimoni directe, potser més encara. Llegeix els textos següents i explica quina relació hi ha entre
la demografia del segle xviii i les condicions higièniques, sanitàries i d’alimentació de l’època:
“A l’època a la qual ens referim regnava a les ciutats una fetor a penes concebible per a nosaltres, homes moderns. Els carrers pudien a fems, els patis interiors pudien a orins, els bucs de les escales pudien a fusta podrida i a excrements de rata; les cuines, a col podrida i a greix de moltó; les cambres sense ventilació feien pudor de resclosit; les alcoves pudien a llençols llardosos, a edredons humits i a la punyent olor dolçassa dels orinals. [...] Homes i dones pudien a suor i a roba bruta; en llurs boques pudien les dents corrompudes, llur alè pudia a ceba i llurs cossos, quan ja no eren joves, a tumors, a llet agra i a formatge ranci. [...] El pagès pudia com el capellà, l’oficial d’artesà com l’esposa del mestre; pudia tota la noblesa i fins i tot pudia el rei, pudia com una fera, i la reina pudia com una cabra vella tant a l’estiu com a l’hivern, perquè al segle xviii encara no havia estat deturada la corrosiva activitat dels bacteris i, a causa d’això, no hi havia cap acció humana, sia creadora, sia destructora, cap manifestació de vida en gestació o en decadència que no anés acompanyada d’alguna fetor.”
Patrick Süskind, El perfum
“Va haver-hi un temps, ho he de confessar, en què em semblava cruel portar fills al ventre per perdre’ls després i haver d’enterrar amor i esperances en les seves tombes petites. La nostra família no parava d’augmentar i el bressol era constantment ocupat, encara que, ai!, la mà estranguladora de la mort ens havia arrancat alguns dels ocupants [...]. La més gran de les meves filles, Cristina Sofia, va viure només fins a l’edat de tres anys, i també el meu segon fill, Christian Gottlieb, va morir en la més tendra edat. Ernest Andreu no va viure més que uns quants dies més, i la nena que el va seguir, Regina Joana, tampoc no havia arribat al seu cinquè aniversari quan va deixar aquest món. Cristina Beneta, que va veure la llum un dia després que el Nen de Betlem, no va poder resistir el cru hivern [...]. Cristina Dorotea no va viure més d’un any i un estiu, i Joan August no va veure la llum més que durant tres dies. Així vam perdre set dels nostres tretze fills [...].”
ARGUMENTA
2. Cartes perses
El gènere epistolar va estar molt de moda durant el segle xviii. Llegeix aquests fragments i contesta les preguntes:
Carta XXIV
“El rei de França és el més pode-
rós príncep d’Europa. No té mines
d’or com el rei d’Espanya, el seu
veí, però té més riqueses que
ell, perquè les treu de la vani-
tat dels seus súbdits, més ines-
gotable que les mines. Se l’ha
vist emprendre o sostenir grans
guerres sense tenir més fons que
títols d’honor per vendre i, per un prodigi de l’orgull humà, les seves tropes estaven pagades, les seves places fortes abastades i les seves flotes equipades.
A més, aquest rei és un mag; exerceix el seu poder sobre l’esperit mateix dels seus súbdits: els fa pensar com ell vol. Si no hi ha més que un milió d’escuts en el seu tresor i en necessita dos milions, no té més que persuadir-los que un escut en val dos, i ells el creuen.”
Carta XXXVII
“El rei de França és vell, i no hi ha exemple en els nos- tres annals de monarca que tant de temps hagi reg- nat. Diuen que posseeix en grau suprem el talent de fer que l’obeeixin; per les mateixes regles governa la seva família, el seu palau i el seu Estat [...].
Pensa que no ha de posar-se límit a la grandesa d’un sobirà en la distribució de gràcies, i sense esbrinar si és subjecte de mèrit el que omple de béns, creu que ho serà si ell l’ha escollit.
És esplèndid, especialment en els seus edificis, i té més estàtues als jardins del seu palau que veïns en una ciutat populosa [...].”
Montesquieu, Cartes perses
La petita crònica d’Anna Magdalena Bach
a. Qui va ser Montesquieu?
b. Quines van ser les seves obres principals?
c. Creus que aquests textos es poden considerar una crítica contra l’absolutisme? En quin sentit?
d. Com obté diners el rei? De quina manera devalua la seva moneda? Quin criteri segueix el monarca a l’hora de distribuir càrrecs i premiar els seus servidors?
e. De quin rei parla? A quin palau fa referència?