Page 41 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 3
P. 41

                 L’escultura neoclàssica
Els escultors neoclàssics van imitar de tal manera les obres clàssiques que a vegades és difícil precisar a simple vista de quina època són. El marbre blanc va ser el material predilecte i les escultures destacaven per reflectir la serenor i la manca d’emocions.
L’italià Antonio Canova (1757-1822), amb l’estàtua de Paulina Bonaparte, és la figura insigne del neoclassi- cisme escultòric. La seva influència va ser notòria en el mataroní Damià Campeny (1771-1855), l’escultor neo- clàssic més destacat de Catalunya.
Paulina Bonaparte com a Venus victoriosa
(1805-1808), d’Antonio Canova
La pintura neoclàssica
Els pintors neoclàssics no van tenir gaires referents de l’antiguitat en què es poguessin basar ja que no s’havien conservat gaires mostres de pintures. Les obres renai- xentistes van suplir aquesta mancança.
Els temes mitològics i la presència d’elements de l’arqui- tectura clàssica en els quadres són algunes de les cons- tants dels autors neoclàssics.
Jacques-Louis David (1748-1825) va ser el mestre de la pintura neoclàssica. Compromès amb els principis de la Revolució Francesa i de Napoleó, es va convertir en el pintor oficial d’aquell període i en un excel·lent cronista dels fets històrics que hi van esdevenir.
El jurament dels Horacis (1784),
de David
Avança     8 177
  PINTORES NEOCLÀSSIQUES
    Un nombre important de pinto- res van conrear l’estil neoclàs- sic. La majoria es dedicaven als retrats i a les natures mortes, però també van pintar compo- sicions mitològiques.
La suïssa Angelika Kauffmann (1741-1807) va ser una de les més destacades. A França, van sobresortir les germanes Marie- Victoire Lemoine (1754-1820) i Marie-Denise Villers (1774-1821) i Marie-Guillemine Benoist (1768- 1826).
Autoretrat (1784)
         La mort abans que el deshonor
Activitat competencial
En la seva obra Ab urbe condita (segle i), l’historiador romà Titus Livi va explicar la història de Lucrècia, símbol de la virtut i la fidelitat conjugal. Forçada per Sext Tarquini, Lucrècia, una patrícia ro- mana, prefereix la mort abans que
el deshonor i es clava un ganivet al cor. Aquest moment va ser recreat així per Damià Cam- peny el 1804.
1 Descriu l’escultura i especifica quin moment de la història de Lucrècia representa.
2 L’obra de Campeny es fa difícil de distingir d’una obra clàssica. Justifica, de forma argumentada, aquesta afirmació.
• A quin estil artístic del segle xviii pertany l’escultura?
3 T’agraden més les coses recarregades o, més aviat, equilibrades i austeres? Ets més de rococó o de neo- clàssic? Busca a internet una obra neoclàssica o una obra rococó que sigui del teu gust i justifica la teva resposta.
      + Activitats “L’art del segle xviii”
 









































































   39   40   41   42   43