Page 38 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 3

L’humor a la guerra de Successió
Durant la guerra de Successió, es van publicar estampes satíriques sobre els protagonistes del conflicte. El més caricaturitzat era
Lluís XIV, però Felip V tampoc no se’n salvava. Sovint, la burla esdevenia escarni... I no només en la difusió escrita, també en la tradició oral.
Per què sinó “anar a can Felip” era (i és) sinònim d’anar al lavabo?
La repressió i el redreç
La repressió
Juntament amb el desmantellament de les institucions, Catalunya va patir una repressió molt dura. Així:
• Es van castigar els dirigents austriacistes més des- tacats, que van ser empresonats, van haver d’exiliar- se o van ser executats. Per exemple, el general Josep Moragues va ser decapitat l’any 1715 i el seu cap va ser exhibit durant dotze anys en una gàbia a l’entrada del portal de Mar de Barcelona per a escarment dels seus habitants.
• Es va desarmar la població catalana per ordre de les autoritats borbòniques. Les armes, fins i tot les de tall, van ser prohibides; els castells que no eren de propietat reial van haver de desfer els elements defensius i totes les tropes i milícies es van dissoldre.
• Es va construir una ciutadella militar a Barcelona per tenir controlats els seus habitants. Per aquest motiu, es va enderrocar gran part del barri de la Ribera. Per als desplaçats de la Ribera es va planificar un nou barri: la Barceloneta.
1 Saps per què el parc de la Ciutadella de Barcelona rep aquest nom?
2 Investiga la mida de la ciutadella:
et sembla proporcional en comparació amb la resta de la ciutat?
3 Quina és la funció actual d’aquest edifici?
L’arsenal de la Ciutadella
• Es va bandejar la llengua catalana de l’administració i de la justícia i, poc després, també de l’ensenyament. D’altra banda, es va fomentar el castellà entre les pobla- cions de parla catalana.
• Es van suprimir les universitats catalanes i se’n va cre- ar una de nova a Cervera com a agraïment a la seva lleialtat envers Felip V.
El redreç
Malgrat un començament tan desastrós, el segle xviii és una bona època per a Catalunya tant des del punt de vis- ta demogràfic com econòmic.
El creixement demogràfic
Després de segles de crisis i d’estancament, que es van iniciar a finals de l’edat mitjana, la població catalana va anar creixent fins a arribar als 800.000 habitants a finals de segle, el doble dels que hi havia en iniciar-se la cen- túria. El gran creixement demogràfic es va concentrar sobretot a les comarques litorals. S’iniciava així una ten- dència que encara avui es manté.
La prosperitat agrària
El segle xviii és també una època de prosperitat agrà- ria. El regadiu va anar guanyant pes sobretot a les zones litorals, fet que va permetre l’abastiment de les ciutats catalanes. Moltes zones van abandonar l’autoconsum gràcies a la comercialització dels productes i es van poder especialitzar.
La vinya, que tants guanys donaria al camp català, va ser un dels conreus que més es va beneficiar de l’especia- lització. A zones interiors, com la Garrotxa i Osona, els farratges i el blat de moro van possibilitar la riquesa de molts propietaris agrícoles.