Page 30 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 3

La Il·lustració
Principals filòsofs de la Il·lustració
Locke
Montesquieu
Montesquieu i la coberta de De l’esperit de les lleis
El filòsof anglès John Locke (1632-1704) està considerat el precursor del moviment il·lustrat. Les seves idees van repercutir en els revolucionaris ameri- cans i van quedar reflectides en la Declaració d’Independència dels Estats Units (1776). Així mateix, els tres grans mestres de la Il·lustració —Montes- quieu, Voltaire i Rousseau— van rebre molta influència del seu pensament.
Locke i la coberta del Tractat sobre el govern civil
D’origen nobiliari, Montesquieu (1689-1755) es va donar a conèixer gràcies a les Cartes perses (1721), un llibre epistolar en què satiritzava la societat francesa de l’època i la cort amb molta ironia. La moral, la política i, sobretot, la religió no sortien ben parades, motiu pel qual va tenir problemes amb la censura. La seva obra més coneguda és De l’esperit de les lleis (1748), en què es recull un dels principis bàsics de la democràcia actual: la separació de poders. Segons Montesquieu, el poder no podia estar concentrat en una sola persona o institució, sinó que havia de dividir-se en tres: el poder legislatiu, l’executiu i el judicial.
6 Si l’absolutisme representa l’exercici d’un poder il·limitat, quin principi, nascut a l’època de la Il·lustració, s’hi oposa?
Voltaire
Voltaire (1694-1778), escriptor i filòsof, és un dels màxims representants del moviment il·lustrat. Polemista, anticlerical, llibertí..., les seves obres no van deixar indiferent ningú. Tan aviat estava tancat a la presó de la Bastilla o refu- giat a l’exili, com se’l podia trobar a la cort del rei de França o de Frederic II de Prússia. El seu estil, cínic i mordaç, és present en les seves obres, entre les quals destaquen les Cartes angleses (1734) i Càndid o l’optimisme (1759). Va ser un ferm col·laborador de l’Enciclopèdia.
Voltaire i la coberta de les Cartes angleses
CÀNDID O L’OPTIMISME
L’any 1759 va aparèixer Càndid o l’optimisme, una novel·la satírica de Voltaire en què es desmuntava la teoria del filòsof Leibniz (1646-1716), aleshores molt acceptada pels defensors de la societat estamental, segons la qual Déu va crear el millor dels mons possibles.
El protagonista, el jove Càndid, és partidari d’aquesta teoria i, malgrat les múltiples desgràcies que li succeeixen, es manté ferm a defensar-la. Al final, després de ser torturat, fet presoner, venut com a esclau, patir la persecució de la Inquisició i molts infortunis més, acaba renunciant a aquesta idea i opta per tenir una vida feliç.
Amb una ironia i un sarcasme implacables, ataca sense pietat la intolerància, el fanatisme religiós, els abusos colonials i la hipocresia social.
Voltaire