Page 28 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 3

El cafè Procope
Le Procope va ser un dels cafès literaris més populars de París durant el segle xviii: Diderot, D’Alembert, Voltaire o Rousseau s’asseien a les seves taules. La llegenda diu que, en aquest cafè, va néixer la idea de l’Enciclopèdia i que Diderot va escriure alguns dels seus articles allà mateix.
La Il·lustració
Què és la Il·lustració?
La Il·lustració va ser un corrent filosòfic i literari, amb ramificacions en l’àmbit polític i social, que va impreg- nar la manera de pensar i d’actuar durant la major part del segle xviii. Els il·lustrats creien que, mitjançant la raó i la ciència, la humanitat superaria l’obscurantisme i la superstició de la societat de l’època. Per això el segle xviii va ser conegut com el segle de les llums.
De seguida, la Il·lustració va ser acceptada per la bur- gesia, que va veure en aquesta manera de pensar, que fomentava la tolerància i la llibertat de culte, la forma de combatre l’immobilisme de la societat de l’Antic Règim.
1 Què entenem per una persona il·lustrada?
Creus que té alguna cosa a veure amb el moviment filosòfic del segle xviii?
La difusió de la Il·lustració
La Il·lustració té l’origen a la Gran Bretanya, des d’on es va difondre a la resta d’Europa i a Amèrica. França va ser el país on va adquirir un pes més gran amb el moviment enciclopedista.
A França, els il·lustrats, encapçalats pel filòsof Denis Diderot (1713-1784), es van proposar recollir tot el saber humà en una gran obra: l’Enciclopèdia. Aquesta obra anava més enllà de ser una suma de coneixements. Al seu darrere hi havia un conjunt de doctrines filosòfiques i polítiques que va portar els seus redactors —els enci- clopedistes— a tenir problemes amb les forces conser- vadores i l’Església.
3
4
Per què el segle xviii és conegut com el segle de les llums?
Per què les forces conservadores s’oposaven a l’Enciclopèdia?
Denis Diderot (a l’esquerra) va dirigir l’Enciclopèdia juntament amb Jean-Baptiste le Rond D’Alembert.
Portada i il·lustracions de l’Enciclopèdia
LES SALONNIÈRES DEL SEGLE XVIII
Saló de Madame Geoffrin
Els salons literaris eren reunions periòdiques que se celebraven a casa d’un amfitrió o amfitriona, de qui prenia el nom. Importants figures del món de l’art, la literatura i la política es reunien sota els auspicis del promotor, generalment una dona —culta, d’esperit obert i amb recursos econòmics—, amb l’objectiu d’educar el gust i d’enriquir els seus coneixements amb la conversa i la lectura. A França, al segle xviii, hi havia cèlebres salonnières, com Madame Geoffrin, Madame Épinay i Madame Necker, entre moltes altres.
Quins tipus de persones freqüentaven aquests salons?
2