Page 12 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 3

El món està mal repartit?
Hi ha llocs amb una densitat elevadíssima i territoris molt extensos on no viu ningú. Què passaria si al país més poblat li correspongués el territori del país amb més superfície?
La Xina ocuparia Rússia, l’Índia aniria a parar al Canadà
i els Estats Units ni es mourien. I Espanya? Seria Etiòpia.
Una població sostenible
La capacitat de càrrega
El creixement de la població mundial és imparable. Durant el segle xx es va passar de 1.500 milions d’habi- tants a 6.000 milions. Actualment, cada any, la població augmenta uns 76 milions, i el planeta no pot suportar un creixement com aquest.
S’entén com a capacitat de càrrega d’un territori el llin- dar que marca el límit entre el nombre de la població i els recursos de què disposa. No tots els territoris tenen la mateixa capacitat de càrrega, sinó que depèn del nivell de consum dels seus habitants, que, alhora, es relaciona amb el grau de desenvolupament econòmic i tecnològic de la regió. Els factors culturals també hi poden influir: com més integrada al medi, menys recur- sos consumeix una societat.
Davant d’aquesta problemàtica, alguns experts opten pel creixement zero. El creixement zero implica que la pobla- ció no augmenti. D’altres no ho veuen amb bons ulls, ja que el no creixement de la població ha d’anar acompa- nyat d’un no creixement de l’economia o decreixement, fet que deixa els països en vies de desenvolupament en una situació complicada.
La petjada ecològica
La majoria de productes que consumim —tant del sector primari com del sector industrial— no són de quilòmetre zero, és a dir, del nostre entorn més immediat. Aquesta no coincidència ha fet necessari establir un indicador que mesuri l’impacte de les activitats econòmiques al territori. És el que s’anomena petjada ecològica.
La petjada ecològica és l’àrea de terreny que necessita una persona per obtenir els recursos que consumeix —ali- ments, aigua, energia...— i per assimilar tots els residus que genera —brossa, emissions de CO2...— d’acord amb el seu nivell de vida i de consum.
La petjada ecològica varia en funció del desenvolupament dels països i, per tant, del seu estil de vida. Es calcula que la Terra disposa d’1,7 hectàrees de superfície productiva per cada habitant i any. A hores d’ara, aquesta xifra ja ha estat superada llargament, sobretot als països rics.
1 Quin país té una petjada ecològica més gran, els Estats Units o Eritrea?
2 Quina relació existeix entre petjada ecològica i desenvolupament?
QUANTS PLANETES NECESSITARÍEM...?
Els nostres hàbits de consum tenen un impacte ambiental que no veiem. Es calcula que si tots els habitants del planeta consumissin igual que els habitants dels països rics necessitaríem cinc planetes per poder subsistir. Quants planetes neces- sitaríem si tothom visqués com tu? Què consumeixes? Quina roba vesteixes? Què menges? Quants viatges fas? La petjada ecològica és la resposta a totes aquestes preguntes.