Page 8 - SEQÜÈNCIES de Llengua catalana i literatura 3
P. 8
El gènere narratiu
De la mateixa manera que diferenciem una pel·lícula d’un informatiu, els crítics i els lectors estableixen distincions entre els textos literaris.
Els gèneres literaris
Els textos literaris es divideixen en gèneres o tipus d’obres que tenen unes característiques comunes. L’ús del llenguatge, les temàtiques i els recursos són dife- rents en cada gènere.
De la mateixa manera que amb l’escultura podem crear formes i estructures, amb la literatura també ho podem fer. Tot text literari necessita una estructura per créixer i sostenir-se.
Segons les seves característiques formals, doncs, els textos literaris es classifiquen en tres gèneres bàsics: la narrativa, la lírica i el teatre.
La narrativa
Els gèneres narratius es divideixen en dues grans cate- gories: obres de ficció, que relaten fets imaginaris, i obres de no-ficció, que relaten fets autèntics que tenen un referent en la vida real.
Els gèneres narratius de ficció
La narrativa de ficció comprèn la novel·la, la llegenda, i el conte i la rondalla. Aquestes tres últimes són narracions d’origen molt antic que la gent explicava de memòria i així passaven d’una generació a una altra, per transmis- sió oral. Més endavant, aquestes narracions orals es van recollir per escrit. Es distingeixen de la novel·la bàsica- ment per l’extensió: solen ser més curts.
Fixa’t en les caràcterístiques de cada gènere:
La novel·la
És una narració de fets i accions que passen a uns personatges imaginaris i està destinada a fer gaudir el lector. Se serveix de diferents tipus de textos: el text narratiu, el descriptiu i el dialogat.
La llegenda
És una narració breu sobre un personatge o un fet d’aparença més o menys històrica, però que en realitat conté elements imaginaris. En són exemples la llegenda de sant Jordi, la del comte Arnau, etc.
El conte
És una narració breu d’un fet o uns fets ficticis, que té la intenció d’entretenir, divertir, ensenyar... Distingim:
• El conte popular, transmès per tradició oral. Són contes
molt antics d’origen desconegut i anònims, que narren històries irreals que no se situen en cap temps determi- nat. També s’anomenen rondalles.
• El conte literari, escrit per un autor o una autora cone- guts, és una narració breu dels fets d’una història. Té unes característiques formals més complexes que les de les rondalles i s’acosta més a la novel·la.
Amb quina frase o paraules comencen els contes populars? I en què es diferencien d’un conte literari?
Els gèneres narratius de no-ficció
Dins la no-ficció, hi ha dos grans gèneres:
La memorialística
Té com a finalitat essencial recuperar i immortalitzar el record personal o col·lectiu. Abraça els subgèneres següents: la biografia i l’autobiografia, la correspondèn- cia, el dietari, el llibre de viatges...
L’assaig
És un gènere que serveix perquè un autor expliqui les seves idees, el seu pensament o les seves opinions sobre un tema concret. L’assaig pot ser polític, científic, filosòfic, etc.
Què tenen en comú tots els gèneres narratius?
