Page 51 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 2
P. 51
14 Quin significat històric té la celebració d’aquest concili? Creus que va assolir els seus objectius?
El concili de Trento
La Contrareforma
La resposta de l’Església catòlica a la Reforma protestant es coneix com a Contrareforma. Es va concretar en el con- cili de Trento, una sèrie de reunions dels bisbes de l’Es- glésia que van tenir lloc entre 1545 i 1563. En el concili de Trento, un dels més importants de la història de l’Església catòlica, es van traçar les directrius futures de l’Església. La Contrareforma feia èmfasi en els aspectes que la Reforma protestant havia atacat. Així doncs:
· Es confirmava l’autoritat del Papa.
· Es mantenia el celibat.
· Es reafirmaven els set sagraments.
· Es potenciava també la figura de la Verge i dels sants com a exemples que calia seguir i venerar.
Per aconseguir aquests objectius, es va enfortir el tribu- nal de la Inquisició i es va crear la Companyia de Jesús —els jesuïtes—, que tenia com a missió la defensa i la difusió de l’espiritualitat sorgida del concili de Trento. Així mateix, la Contrareforma va elaborar una llista de llibres prohibits.
L’Església catòlica, però, també va veure la necessitat d’introduir canvis en la seva manera d’actuar. Es va pro- hibir la venda d’indulgències, es van reorganitzar els bis- bats i es van crear seminaris* i catecismes per mantenir la unitat del catolicisme.
* Seminari Lloc on s’instrueix i es formen els futurs sacerdots.
15 Quins punts de la Contrareforma creus que es mantenen vius en l’Església catòlica?
Avança 9 209 Tot és penjar
Activitat competencial
Avui, per expressar opinions, per protestar o per do- nar-se a conèixer, les xarxes socials són imprescin- dibles. Qui té molts seguidors té una gran influència: és influencer.
El 1517 les coses no anaven així. La manera que va tro- bar Luter de “viralitzar” el seu missatge va ser “pen- jar-lo”... però a les portes de l’església de Wittenberg. Hi deia, entre altres coses:
21. S’equivoquen els predicadors de les indulgències que afirmen que per mitjà de les indulgències del papa l’home queda absolt i estalvi de tota pena. [...] 36. Qualsevol cristià penedit obté la remissió plenària de pena i culpa que, fins i tot sense butlles d’indul- gència, se li deu. [...]
43. S’ha d’ensenyar als cristians que fan millor donant al pobre o prestant al necessitat que tractant de redimir-se mitjançant indulgències.
• Luter hi denunciava la venda d’indulgències... Què eren? Quins beneficis suposava per a l’Església catòlica la seva venda?
• Què opines de l’enorme despesa que van fer els papes per construir i embellir el Vaticà?
• Què havien de fer els fidels, segons Luter, per assolir la salvació i el perdó eterns?
• Què calia ensenyar als cristians?
• El missatge de Luter, es va “viralitzar”? A què va donar lloc? Observa el mapa!
• Luter era protestant, però era cristià? I catòlic, ho era?
+ Activitats “La religió a l’edat moderna”
