Page 38 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 2
P. 38
La ciutat eterna
Quan l’imperi Romà estava en plena expansió, es va fer popular la idea que Roma duraria per sempre: era l’urbs aeterna, és a dir, “la ciutat eterna”. En el Renaixement va tornar a posar-se de moda l’expressió, quan el papa va convèncer els grans artistes que s’hi instal·lessin per embellir-la.
El Cinquecento
La ciutat de Roma al segle xvi
El papa Juli II
La Roma dels papes
Si el segle xv va ser el segle de Florència, el segle xvi, el Cinquecento, va ser el segle de Roma. Els papes van convertir-se en autèntics mecenes i van atraure a la seva cort els millors artistes de l’època.
Juli II disposava d’una col·lecció d’antiguitats conside- rable que va contribuir a inspirar molts escultors. Roma, a més, tenia l’avantatge que els artistes podien contem- plar in situ les ruïnes de l’antiga civilització romana.
1 De quins artistes va ser mecenes el papa Juli II?
2 Ja saps què vol dir Quattrocento. T’atreveixes amb Cinquecento?
L’arquitectura del Cinquecento
En el Cinquecento, l’arquitectura es va anar desprenent dels elements decoratius i va guanyar en grandiositat. Els arquitectes s’inclinaven per aixecar edificis cada cop més sobris i austers.
Les cúpules són també l’element arquitectònic més característic del Cinquecento. Amb els precedents de la cúpula del panteó d’Agripa a Roma, la de Santa Sofia a Constantinoble i la de Santa Maria del Fiore de Brunelleschi a Florència, Miquel Àngel va construir la cúpula de Sant Pere del Vaticà.
3 Quins arquitectes van treballar a Roma? A les ordres de qui?
LA TROBALLA DE LAOCOONT
El 14 de gener de 1506, un gran descobriment va trasbalsar la vida de Roma. Un pagès va desenterrar nou fragments d’una escultura de marbre mentre llaurava la seva vinya en un dels set turons de Roma.
De seguida va córrer la brama que els fragments corresponien al Laocoont (segle i), una escultura que es coneixia per escrits dels antics llatins, però que ningú no havia vist mai. El papa va demanar al mateix Miquel Àngel que comprovés la veracitat de la troballa i va pagar 600 ducats per a la seva adquisició. L’escultura va arribar al Vaticà enmig d’un ambient festiu.
