Page 36 - Quadern de Ciències socials 4

Catalunya en temps de la Restauració
El moviment obrer
Una de les conseqüències de la industrialització de Cata- lunya va ser el creixement d’una classe obrera que esta- va sotmesa a unes condicions de vida molt dures. No és estrany, doncs, que les doctrines que preconitzaven l’alliberament de la classe obrera arrelessin a Catalunya.
L’anarquisme va ser la tendència que més èxit va tenir. L’any 1910 es va constituir a Barcelona la CNT, sindicat anarquista que va tenir una implantació molt forta a Catalunya i que va tenir líders destacables com Salvador Seguí, anomenat el Noi del Sucre (1886-1923). L’anar- quisme pretenia aconseguir els seus objectius mitjan- çant les vagues, les protestes i la lluita sindical. Una de les vagues més importants va ser la de La Canadenca (1919). La Canadenca era l’empresa que subministrava electricitat a la majoria de la ciutat de Barcelona, que va quedar a les fosques i amb el servei de trens i tramvies greument afectat.
Paral·lelament, entre els mateixos anarquistes va origi- nar-se un corrent d’opinió partidari de l’ús de la violència terrorista com a forma de lluita. Els governants, els mili- tars, la burgesia i l’Església van ser les víctimes princi- pals dels seus actes.
Pompeu Fabra Primera sessió de l’Institut d’Estudis Catalans (1914), quan es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya.
Dues de les accions terroristes que més van impactar la societat catalana del moment van ser la bomba del Liceu (1893) i la bomba de la processó de Corpus (1896).
El pistolerisme
Entre 1917 i 1923, els episodis de violència van domi- nar els carrers de les ciutats industrials catalanes. Els empresaris van respondre a les accions terroristes dels obrers contractant pistolers a sou per assassinar líders obrers. Aquests anys van ser coneguts com els anys del pistolerisme.
Entre els uns i els altres es comptabilitzen més de 800 atemptats; la majoria de les baixes eren obrers.
Víctimes del pistolerisme van ser Salvador Seguí i Francesc Layret (1880-1920), advocat laboralista d’ideologia catalanista i republicana, que va ser assas- sinat quan anava a interessar-se per la detenció d’al- guns dels seus col·legues, entre els quals hi havia Lluís Companys.
El pistolerisme va ser una de les causes que va desenca- denar la dictadura de Primo de Rivera.
Cartell de promoció de Aula infantil a l’edifici de la Maternitat l’ensenyament en català de Barcelona
(Josep Obiols, 1921)
LA BOMBA DEL LICEU
El 7 de novembre de 1893 es va inaugurar la temporada d’hivern al Gran Teatre del Liceu amb l’estrena a Barcelona de l’òpera Guillem Tell de Rossini. El teatre era ple del tot. La flor i nata de la burgesia catalana no s’havia volgut perdre l’ocasió per lluir les millors gales com ja era habitual en aquells casos.
Tot just començat el segon acte, des del cinquè pis es van llançar dues bombes a la platea. Només en va esclatar una, amb prou potència per matar vint persones. L’autor de l’atemp- tat, Santiago Salvador, un anarquista convençut, va aconseguir fugir del lloc dels fets. Mesos més tard va ser detingut i condemnat a mort.
88